11 de març de 2016

La princesa que no tenia mà


Conten d’un regne que vivia en pau i que el reis esperaven un descendent. Als nou mesos va néixer la Mar, una nena preciosa a la que li faltava la mà dreta

Els reis van decidir, que per no fer- la patir, tothom s’ocultaria una mà. 

A partir, d’aquell moment qualsevol súbdit o noble que s’atrevís a mostrar les dues mans seria severament castigat. Per por i per pena tot el poble va obeir.

Mar creixia entre cotons, protegida i amb totes les atencions del seu llinatge. Tenia una habilitat destacada amb tots els moviments de la seva maneta esquerra: jugava, menjava, es pentinava, escrivia i fins hi tot cosia. 

En canvi, al seu voltant, tothom era maldestre per fer qualsevol activitat. Alguns oficis, s’havien abandonat definitivament per incapacitat dels vilatans.


Anaven passant els anys i va arribar un dia que la Mar va ser convidada a anar a una festa al un palau d'un regne veí. Allí hi hauria altres nobles, i per descomptat prínceps i princeses. 

Va córrer un esverament per tot el palau.

 –Què farem ara? Què li direm?

La nit abans, mentre la jove princesa s’emprovava el vestit per la festa, va veure com les seves ajudants amb els ulls humits sanglotaven. Però per molt que les interrogués, elles no deien ni res. La Mar es va rebel·lar i va fer cridar al saló dels miralls als seus pares els reis, als nobles i als criats que habitaven el Palau.

- No sé què m’amagueu? Veig a través dels vostres ulls i de la vostra pell un cor trist i tancat. Jo em sento feliç per poder anar demà a la festa!  Què us passa?

Tothom a un senyal dels reis es van descobrir la mà amagada.


La princesa es va posar a riure, dient : - però que estranys que us veig? Teniu dues mans? Amb una jo ja en tinc prou i tan contenta!

Va anar a la festa, molt contenta i animada. La resta dels convidats la miraven amb un cert temor, fins que ella posant-se al mig de la pista va cridar:

- Ja n’hi ha prou! La perfecció us torna defectuosos.

Un príncep, una mica quec, es va acostar cap a ella. Es van mirar als ulls, es van agafar d’una mà i van ballar un vals, el millor de la nit.


(Francesc/2012)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Bonviure sempre intenta crear un clima de relacions favorable, per això et demanem que no publiquis cap comentari que pugui ser ofensiu.

Gràcies!