La Transhumància a Catalunya

La transhumància és el moviment que realitzen els ramats de bestiar quan busquen pastures per alimentar-se. Aquests desplaçaments es produeixen a la primavera i a la tardor per buscar respectivament pastures d’hivern i d’estiu. A l’estiu els ramats pugen a les pastures altes de la muntanya i a l’hivern baixen a les pastures del fons de vall i zones planeres de Catalunya.

El passat

Tot i trobar indicis de pràctiques transhumants a l’època preromana i romana, va ser a partir del segle XII, quan la ramaderia pirinenca i prepirinenca va assolir  un gran desenvolupament, impulsada sobretot pels interessos dels grans monestirs en la producció de llana.

Els monestirs per poder assegurar el manteniment dels seus ramats van organitzar una xarxa estable de camins per comunicar la plana amb les zones de pastura de muntanya.

A partir del segle XVI és quan la ramaderia transhumant creix i es converteix en un sector estratègic degut a la producció de llana i carn. Aquest període es considera l’època daurada de la transhumància a Catalunya, els ramats augmenten de caps de bestiar, els monestirs cedeixen protagonisme als ramaders i es consoliden les grans fires ramaderes de Catalunya.

Aquesta expansió dura fins al s. XVIII i començament del s. XIX, i poc a poc ha anat perdent importància fins a l’actualitat sense, però, arribar a desaparèixer..

Les causes principals d’aquesta davallada les trobem en la reducció de les zones de pastura d’hivern per la intensificació de l’agricultura, l’augment de les zones urbanes i industrials, la dificultat de trobar pastors, l’estat de les pròpies cabaneres o els requeriments legals per moure el bestiar d’¡una zona a una altra.

Els camins ramaders

La funció principal dels camins ramaders és la connexió de diferents zones de pastura ramadera, normalment de zones planes o de fons de vall cap a pastures de muntanya,

Però apart d’aquesta funció els camins ramaders o cabaneres també podien tenir altres funcions ramaderes com la de portar els animals a abeurar, es a dir petites desviacions del camí principal per accedir a un punt d’aigua. També hi havia algunes vies que feien de corredors sanitaris, on només hi podien transitar els animals malalts o fins hi tot camins amb un funció comercial ja que servien per anar i tornar de fires ramaderes.

A més també podem trobar camins que només servien per un tipus d’animals degut a les condicions físiques, així hi ha camins on hi poden passar les ovelles o cabres però no les vaques o cavalls, animals menys àgils

La nomenclatura dels camins ramaders a Catalunya és molt variada i depenent de la zona on ens troben es poden anomenar d’una manera o una altra, i tot i no tenir un determinat rang o importància com el costum castellà, aquí les podem diferenciar entre les vies pecuàries de caràcter local, que tenen un àmbit municipal i les de caràcter general que son supracomarcal i conformen un eix viari, tant transhumant com transtermitant.

Cartografia

El darrer mapa de camins ramaders a nivell català data de 1950 i el va elaborar en Joan Vilà-Valentí. Existeixen mapes de camins ramaders més moderns, de 1959 i 1960 però que només mostren la meitat oriental de Catalunya.

A Catalunya només un 15,5 % dels municipis de Catalunya tenen, almenys, un camí classificat.  En la majoria dels casos, la classificació oficial dels camins ramaders no és completa, hi manca la senyalització i les fites.

Patrimoni Natural i Paisatgístic

Des del seu naixement fa segles, els camins ramaders han proporcionat un valor natural i ecològic al nostre país.

El pasturatge de petits remugants (ovelles i cabres) ha estat un dels elements que ha tingut major incidència sobre els nostres ecosistemes.

Els camins ramaders i els ramats constitueixen corredors ecològics, potencien la biodiversitat i preserven el mosaic agro-forestal del paisatge mediterrani.

La ramaderia extensiva, activitat pròpia dels camins ramaders és també un “prestador“ de serveis ambientals. La pastura del sotabosc, per exemple, esdevé una eina de gestió forestal del risc d’incendis molt important.

Patrimoni Cultural

Els camins ramaders i l’activitat ramadera porten associat un patrimoni cultural i històric de gran valor.

Aquest patrimoni és ben divers; des de la xarxa d’infraestructures associades all llarg dels traçats dels camins (pletes, basses, abeuradors, cabanes, triadors…), passant per eines i utillatge de la pràctica de la ramaderia, punts geogràfics amb significació dintre de l’àmbit i l’activitat de la transhumància ( parades, hostals, fires i mercats…), fins a elements immaterials com el conjunt de sabers sobre el maneig animal, el medi natural i l’organització de l’activitat ramadera o elements etnològics de la cultura pastoril.

Aquest patrimoni cultural vinculat a la transhumància, els camins ramaders i l’activitat ramadera, s’ha mantingut al llarg dels anys i s’ha adaptat a tota mena de canvis socials i econòmics, fins a l’actualitat.

Font: http://www.transhumancia.cat/