El gran enigma de les piràmides

Les piràmides d'Egipte han estat font de fascinació durant segles.

Les piràmides són monuments funeraris, tombes on s'enterraven els faraons. A l’Egipte antic es creia que la mort era l’inici d’una nova vida i per tant la tomba tenia una doble funció: protegir el cos i les ofrenes i ser la llar de la seva nova vida.

Qui les va construir ?

Durant anys es pensava que els obrers que treballaven en la construcció de les piràmides eren els esclaus.

Si fins ara el cinema i la literatura ens mostraven els obrers que van aixecar les piràmides com a esclaus explotats i maltractats a cop de fuet, els arqueòlegs sostenen que eren treballadors lliures.

El faraó contractava als agricultors en els mesos que no hi havia feina al camp i els pagava amb cereals i amb sal.

Perquè els agricultors no haguessin d'anar des de casa seva, on vivien, fins al lloc on havien de treballar, el faraó feia la ciutat pròxima a la piràmide, dotant-la amb atencions mèdiques per si un treballador es posava malalt o es feia mal.

Com es van construir?

La construcció de les piràmides d'Egipte segueix sent un dels grans enigmes de la història. Es diu que els egipcis no coneixien ni la roda ni les politges. La Gran Piràmide de Kheops té 2300000 blocs de pedra calcària d'entre 2 i 15 tones cada un. A més té 230 metres de costat i 146 metres d'altura. Va ser la major construcció en alçada fins a la construcció de la catedral de Colònia.

Els blocs amb què es construïen les piràmides podien ser de calcària, gres, alabastre i granit.

Els blocs es tallaven amb forma quadrada o rectangular, i per tallar s'usaven malls de fusta i cisells temperats de bronze i de coure.

Per al transport dels blocs des de la pedrera al lloc de construcció de la piràmide s'utilitzaven grans barcasses que es desplaçaven pel Nil.

Diferents teories de construcció:

* La piràmide constava de diverses altures, en què se situaven les politges, de manera que una vegada que arribava la pedra a una d'aquestes altures, la corriola la aixecava a la següent i així successivament. Com que no existien eines similars en aquesta època aquesta teoria queda una mica fluiza.

* També existeix la teoria de la construcció d'una gran rampa de sorra exterior que ascendia des del terra fins al vèrtex en línia recta. Aquesta rampa ocuparia un volum de sorra superior a la pròpia piràmide i la seva pendent és excessiva per pujar dels blocs.

* L'última gran teoria afirma que la construcció de la gran piràmide es va realitzar mitjançant una rampa interior i en espiral que permetia la construcció simultània de la piràmide tant interiorment com exteriorment.

La base es va fer arrossegant els blocs de pedra per una gran rampa frontal. A partir d'aquí la construcció es va fer de dins cap a fora, amb una rampa interior en espiral, amb trams successius de túnel, que donaven als quatre costats de la piràmide, per on s'introduïen els blocs de pedra.

* Una altra teoria molt més simple i enginyosa. Els egipcis construïen primer una piràmide escalonada a la qual pujaven els blocs als diferents esglaons mitjançant rampes.

Un cop aixecada la piràmide escalonada s'anava desfent cap avall amb l'ajuda de la força de la gravetat i sense politges. S'anaven desplaçant els blocs cap avall successivament, seguint un esquema FRACTAL.

Es dividia el graó en tres parts iguals i els blocs de la part superior es col · locaven al graó inferior, quedant una piràmide esglaonada amb graons més petits.

Repetint de nou el procés de forma successiva, com un fractal, s'arribava a formalitzar la piràmide esglaonada en una piràmide de parets llises.

Proporcions desconcertants

La base de la piràmide de Keops medeix de costat (fent una mitjana dels quatre costats) 230 metres, 34 centímetres i 7 mil·límetres exactament, i que aquesta mitjana es repeteix sempre que se sumen els quatre costats i es divideixen per quatre.

S'ha comprovat que multiplicant l'àrea de la base de la pròpia piràmide de Keops, per la seva alçada, i dividint el resultat per tres, en resulta un número que correspon al seu volum.

Passa exactament el mateix si s'aplica el mateix procediment a qualsevol de les altres piràmides.

La maledicció de Tutankamon

Tutankamon va ser un faraó de la dinastia XVIII de l’antic Egipte que va ser coronat rei quan era un nen, tenia 8 o 9 anys i va morir molt jove, tenia 19 anys.

Tots els faraons de la dinastia XVIII van ser enterrats a la Vall dels Reis i totes les sepultures van ser trobades a excepció d’una, la del jove Tutankamon.

Els arqueòlegs pensaven que degut a la poca importància i brevetat del seu regnat, va ser enterrat a un altre lloc. Finalment, la seva tomba va ser trobada a la Vall dels Reis el 4 de novembre de 1922 per l’arqueòleg anglès Howard Carter.

Howard Carter tenia un canari que l’acompanyava en totes les excavacions, el seu equip pensava que li potava bona sort.

Dies abans de l’obertura de la tomba el canari va ser menjat per una cobra, la serp dels faraons.

Els obrers de les excavacions van pensar que això era un mal presagi i quan Carter i els seus acompanyants estaven a punt d’obrir la primera porta van rebre l’advertència de que moririen igual que el canari.

Els arqueòlegs no ho van tenir en compte i van entrar. Els anys següents algunes persones que van entrar a la tomba van anar morint en circumstàncies “estranyes”.

S’han arribat a comptar unes 27 morts “misterioses”, moltes d’elles per malalties. Es va parlar d’un virus que va sobreviure a la tomba durant tres mil anys, però els exàmens posteriors que es van fer ho descarten.

Es va dir també que en la tomba hi havia aquesta inscripció: “La mort colpejarà a aquells que pertorben el repòs del faraó”.

Tot això es considerat una llegenda que ha servit de base per fer algunes pel·lícules. Els principals responsables de l’obertura de la tomba van morir molts anys després per motius que no tenien res a veure a la “maledicció”.