Història i llegenda de la Costa Lícia

Lícia és un d'aquells indrets del Mediterrani que com el Peloponès, la Provença i la Toscana s'ha de visitar amb una certa saviesa de la vida, per treure'n tot el seu suc.

És una terra vella que en sap molt d'història. No només d'or, déus i capitans sinó també de lliçons apreses després de més de tres mil anys d'humanitat.

Tanmateix, Lícia no és només un llibre d'història obert, un catàleg de llocs on van néixer alguns  dels herois de Troia, on es van amagar pirates (Olympos), on va néixer el cavall alat Pegàs (Tlos) o be la pàtria del Pare Noel (Patara), sinó que també és un paisatge d'una bellesa excepcional, d'aquells que a la Mediterrània n'hi havia tants i que ja pràcticament no existeixen.

D'aquells llocs que es delaten només amb respirar-los com ja ho va explicar una vegada un dels millors escriptors turcs del segle XX, Cevat Sakir Kabaaglaci: "Condueix un home cec a Lícia i l'aroma de l'aire farà que immediatament sàpiga amb exactitud on es troba. El perfum acre de l'espígol, l'aspra fragància de la menta salvatge i la farigola així li ho revelaran ".

ON CLEOPTARA VA DESCOBRIR L'AMOR

Diuen que va ser a Lícia, en concret a Phaselis, on Marc Antoni va realitzar una de les declaracions d'amor més famoses de la història davant la seva estimada Cleopatra. No és estrany ja que Phaselis és pura poesia, i en el passat fins i tot un immens roser. Es deia que no hi havia roses més oloroses i agradables que les de Phaselis.

Geogràficament, Phaselis és una petita península que entra al mar i que queda tancada al nord amb les muntanyes del Parc Nacional de Beydaglari. Al fons, els cims nevats de la muntanya Tahytali, de 2.365 metres d'altitud semblen cobrir-li les espatlles.

Històricament, va ser grega, persa, fenícia i egípcia, i ja des de ben d'hora es va convertir en un dels ports més destacats de la Mediterrània oriental. La seva fusta s'exportava a Anatòlia i les seves roses es destinaven a la producció dels més preuats perfums d'Orient. Al segle I va ser un dels nius dels més famosos pirates cilicis i l'any 42 a. de C. va ser presa per Brutus, el famós assassí de Juli Cèsar, i annexionada a Roma.

Avui, Phaselis és un jaciment arqueològic pràcticament oblidat al costat del mar, envoltat d'una immensa pineda, abandonada de la Civilització. De l'antiga ciutat romana se'n conserven les restes d'un carrer principal, una porta de la muralla dedicada a l'emperador Adriano, unes termes, un aqüeducte i un petit teatre amb capacitat per a unes dues mil persones. L'última excavació arqueològica és dels anys 70, i es va dedicar a netejar el jaciment de males herbes i escorpins.

ELS ENCANTS DE KEKOVA

Un altre fabulós enclavament de la costa Lícia és l'illa de Kekova, un dels cinc racons més bells de la Mediterrània. Envoltada d'insultants aigües cristal · lines és un autèntic faralló deshabitat de quatre quilòmetres quadrats.

En la seva part nord es troben les restes de l'antiga ciutat d' Apolonia destruïda en un terratrèmol del segle II.

El lloc és tan bell que des de 1990 ha estat declarat zona protegida pel govern turc. Les aigües de color blau turquesa són tan extremadament netes que des de la coberta de qualsevol nau es poden apreciar les restes de la ciutat d'Apolonia desapareguda sota les aigües.

Enfront de la illa, hi ha el poble de pescadors de Simena amb la seva fortalesa medieval, aixecada pels cavallers de Rodes, i una necròpolis Lícia de més de 2.500 anys d'antiguitat, amb els seus sarcòfags de pedra que simulen la quilla d'un vaixell a l'inrevés .

És impossible apropar-se a Simena en automòbil, perquè no hi ha cap carretera asfaltada, ni camí transitable. Per arribar-hi cal arribar prèviament a Uçagiz i des d'allà agafar un ferry o llogar una barca .

LA GENEROSITAT DEL PARE NOEL

Un altre dels protagonistes de la Ilíada originari d'aquestes terres és Sarpèdon, famós aliat de Troia. Havia nascut a Myra (avui Demre).

Tanmateix Myra és més coneguda per un altre personatge de la mitologia occidental: el Pare Noel que va exercir aquí de rector i bisbe molts anys. Aquest havia nascut a la propera localitat de Patara cap al segle V i va arribar a ser un famós home sant reconegut pel seu altruisme i generositat.

S'explica que un cop va regalar unes monedes d'or a una de les famílies més pobres de la zona, i fins i tot en una altra ocasió en què el sud de Turquia es va omplir de neu, va arribar a baixar per una xemeneia per tal de portar aliment a uns nens que havien quedat aïllats.

Aquestes i altres llegendes van creuar els mars gràcies als mariners, i aviat Nicolau de Myra va arribar ser una figura respectada i admirada per tota la Cristiandat, fins al punt de protagonitzar alguns contes de Nadal.

El santuari de sant Nicolau aixecat en temps de l'Imperi Bizantí és actualment un dels principals centres de peregrinació de l'església ortodoxa. Centenars de milers de russos, serbis i grecs encara confien en la generositat del Sant.

Text i fotos: Oriol Pugés