21 de juliol de 2014

El Cel: Estrelles i Constel.lacions


Què podem veure al cel?

A ull nu es poden veure centenars d’estrelles.  

Si estiguéssiu completament a les fosques, sense cap llum que us molestés, ni tan sols la de la Lluna, n'arribaríeu a veure 3.500, però com que això poques vegades passa, normalment ens hem de conformar amb veure'n unes 300.

Totes les estrelles que podem veure pertanyen a la nostra galàxia.

Si ens hi fixem bé veurem que tenen colors: les estrelles blanques o blaves són les més calentes i joves, les grogues són semblants al nostre Sol, i les ataronjades o vermelles són gegants que es troben al final de la seva vida. (si esteu a l’hivern, podeu mirar cap a la constel·lació d’Orió per descobrir aquests diferents colors dels estels).

Amb l’ajuda d’uns prismàtics podreu veure moltes més estrelles, i reconeixereu millor el color d’algunes d’elles.


Les constel·lacions.

Els homes de l’antiguitat van agrupar les diferents estrelles entre sí, imaginant-se figures i dibuixos de persones i animals: són les constel·lacions.

Això els servia per recordar la posició que ocupava cada estrella, i d’aquesta manera els era més fàcil orientar-se en el cel.

Per recordar-se del nom de les constel·lacions, van fer servir les persones i animals que sortien en els seus contes i llegendes populars.

Les constel·lacions que han estat reconegudes oficialment per la Unió Astronòmica Internacional són 88. N'hi ha unes que són visibles des de l'hemisferi Nord i altres des de l'hemisferi Sud.

Les constel·lacions que podreu veure seran diferents segons l’època de l’any en que estigueu.

Mirant cap al nord, sempre trobareu les mateixes boniques constel·lacions (que anomenem circumpolars, perquè sempre estan al voltant de l’Estel Polar).

Mirant cap al sud és on més varia el cel segons l’època: a principis d’hivern resulta visible la preciosa constel·lació d’Orió, molt fàcil de reconèixer; i al llarg de l'any podreu veure desfilar les constel·lacions zodiacals, que aniran canviant cada mes.

L’hora de l’observació també influeix perquè siguin visibles unes constel·lacions o unes altres, ja que totes les estrelles donen voltes en el cel (excepte l’Estel Polar, que és l’únic que s’està quiet, ja que totes les altres estrelles giren al voltant seu).


Cel profund: estels, galàxies i nebuloses

Anomenem objectes de cel profund ("deep sky") a aquells astres que es troben més enllà del sistema solar: els estels, els cúmuls estel·lars, les galàxies i les nebuloses.

Per observar aquests astres tan llunyans es recomana la utilització d'un telescopi amb el màxim d'obertura que us pugueu permetre, per aprofitar al màxim la poca llum que ens arriba.


On i quan és el millor lloc per fer l’observació?

Les llums de la ciutat impedeixen veure correctament el cel. Per això les sortides i excursions són moments ideals per a descobrir un món que, tot i que apareix cada nit, ens és pràcticament desconegut.

Si als Pirineus en una nit sense Lluna, heu dirigit la mirada cap al cel, haureu descobert milers d’estrelles a sobre vostre, i una franja clara, com si fos un núvol, que travessa el cel de punta a punta (la Via Làctia).

Si encara no coneixeu bé les constel·lacions, per començar a orientar-se en el cel és preferible triar un lloc que no sigui completament fosc, o una nit amb Lluna (excepte si és Lluna plena), de manera que tan sols les estrelles més brillants resultin visibles.

Durant tota l’observació haureu d’estar completament a les fosques. No enceneu cap llanterna i, d’aquesta manera, al cap d’uns 15 o 20 minuts els ulls s’hauran acostumat a la foscor, i descobrireu que heu guanyat moltíssima agudesa visual.

Haureu de triar, evidentment, un racó on arbres, muntanyes o edificis no us impedeixen de veure el cel.
Com a curiositat, sapigueu que els mesos més favorables per a veure galàxies són els de primavera (abril i maig), mentre que els cúmuls globulars abunden més a l'estiu (juny, juliol i agost), i els cúmuls oberts durant l'hivern (gener i febrer). Les nebuloses destaquen de juliol a novembre i també al febrer.


Quines coses cal portar per fer l'observació

En primer lloc, cal estar còmodes per no agafar mal d’esquena. Pot ser una bona idea tombar-se al terra, així que porteu cadascú una MÀRFEGA AÏLLANT.

Si no sou uns experts, us caldran MAPES I CARTES ESTEL·LARS per localitzar les estrelles i constel·lacions. El planisferi és un mapa circular amb parts mòbils que permet representar el firmament per a un dia i hora concrets.

Una LLANTERNA us pot ajudar a llegir els planisferis i mapes estel·lars. Però per evitar que us faci perdre la visió nocturna, cal que sigui DE LLUM VERMELLA (la podeu embolicar amb unes quantes capes de paper de cel·lofana vermell perquè sigui així).

Una BRÚIXOLA us pot ser d’utilitat per orientar correctament els mapes.

Uns PRISMÀTICS: amb ells us adonareu que hi ha moltíssimes més estrelles de les que són visibles a simple vista. Enfocant-lo cap als estels més brillants, apreciareu que n'hi ha de diferents colors.
Els prismàtics més adequats per a l’observació d’estrelles i objectes del cel profund són els de 7x50 (per observar galàxies, nebuloses i cúmuls globulars) i els de 10x50 (per observar estrelles dobles i cúmuls oberts).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Bonviure sempre intenta crear un clima de relacions favorable, per això et demanem que no publiquis cap comentari que pugui ser ofensiu.

Gràcies!