Temps de Tempestes

En els últims anys, la detecció de tempestes ha esdevingut un repte considerable per al conjunt dels països industrialitzats. Aquesta necessitat ha comportat el desenvolupament de diversos sistemes destinats a l’estudi, la previsió i la protecció davant les tempestes. Avui en dia la majoria de serveis meteorològics disposen d’equips de detecció remota de llamps.

Malgrat que, a nivell científic, actualment es té un bon coneixement sobre les tempestes, aquestes segueixen essent un fenomen força imprevisible.

Els llamps i els trons són un dels fenòmens naturals que més ha fascinat la humanitat al llarg de la seva història.

La majoria de civilitzacions antigues van incorporar-los a les seves creences religioses. El déu Seth a l’antic Egipte era qui llançava els llamps, Lei Tsu era el déu del tro a la Xina i, a l’Índia, Indra transportava els llamps amb el seu carro. Els llamps foren presents a l’antiga Grècia amb Zeus i a Roma amb Júpiter. També els trobem a la mitologia escandinava, on el déu Thor produïa trons a cops de martell.

L’estudi científic de l’electricitat atmosfèrica es remunta a mitjan segle XVIII, amb investigadors com Benjamin Franklin inventor del parallamps. El coneixement dels llamps ha evolucionat força des d’aquells primers experiments on es va demostrar que els núvols de tempesta estaven carregats d’electricitat.

A finals del segle XIX es va descobrir l’efecte de la gàbia de Faraday, segons el qual, a l’interior d’una caixa feta de material conductor, el camp elèctric és nul, i queda protegit d’una possible descàrrega. Aquest s’aplica en la protecció contra llamps en edificis, avions, cotxes, etc.

Els sistemes de detecció remota de llamps són força recents, ja que els primers són de la dècada dels 60.

Tot i que s’han vist llamps en tempestes de sorra o de neu, i fins i tot en núvols de partícules d’erupcions volcàniques, el principal generador de llamps és el cumulonimbus, que és el típic núvol de tempesta.

Malgrat la seva curta durada, el llamp engloba una sèrie de processos per on es genera la descàrrega. Aquesta es desplaça a una velocitat d’un terç de la velocitat de la llum i origina un fort corrent elèctric, amb una durada aproximada de 100 microsegons. La descàrrega genera un augment sobtat de la temperatura amb un pic de fins a 30.000 K, i l’augment sobtat de pressió associat a la calor es tradueix en una ona de pressió de l’aire: el tro.

Cal saber que als llamps els agraden:

* Els punt més alts.

* Tot el que sobresurt del terreny. (Arbres aïllats, persones en terrenys plans,etc)

* Els corrents d'aire.

* Els objectes metàl.lics o conductors. (Piolets, claus, reixats metàl·lics, etc)

* Els aparells elèctrics.  (Televisió, telèfons, ordinadors, etc)

* L'aigua  (Mars, oceans, llacs, etc.)

Calcula la distància de la tempesta. El so del tro recorre 1 km cada tres segons, en canvi el resplendor del llamp és gairebé instantani. Així, comptant el nombre de segons entre el llamp i el tro, i dividint el nombre per 3, tenim una aproximació de la distància a la que es troba la tempesta. Si el temps entre el llamp i el tro cada cop és menor, la tempesta s’està aproximant.

La regla dels 30 segons. Conta els segons que transcorrin entre que vegis el llampec i escoltis el tro. Si passen menys de 30 segons, segueix havent risc de ser abatut  per un llamp. Busca refugi immediatament.

La regla dels 30 minuts. Després d'escoltar l'últim tro, espera 30 minuts abans d'abandonar el refugi. La meitat de totes les morts per llamps ocorren una vegada que ha passat la tempesta. Queda't en un lloc protegit fins que estiguis segur que l'amenaça ja no existeix.

Precaucions en cas de tempesta

En sentir tronar, cal buscar refugi. Cal evitar refugiar-se sota d’un arbre o d’un objecte aïllat, i cal mantenir-se’n a una distància prudencial.

Mai, mai i mai us refugieu sota un arbre aïllat enmig d'una tempesta (sobretot d'un xiprer). Encara que sembli mentida, una cosa que sembla que sabem tots i no obstant això moren massa persones per aquest motiu. El llamp és molt còmode, busca la forma d'arribar a terra més ràpida possible. Per això quan troba una cosa que sobresurt de la terra allí cau. Per tant els cims de les muntanyes són molt perilloses en cas de tempesta.

Cal evitar el contacte amb elements conductors, com els metalls i l’aigua. Així, ens hem de desprendre d’objectes metàl·lics (piolets, pals, etc.) i allunyar-nos de reixes metàl·liques, vies de tren, línies elèctriques o altres estructures metàl·liques. També cal allunyar-se de rius, llacs i superfícies humides.

Si estem en el cim de la muntanya hauríem de baixar i buscar la forma de refugiar-nos sempre fora dels llocs on hagin roques grans aïllades i si pot ser no entrarem en coves ja que es produïxen corrents d'aire. L'ideal és quedar-se en el vessant abans que en el cim o la vall. I no useu paraigua amb punta de metall (extraordinari parallamps portatil).

Als llamps també els agraden els corrents d'aire, per tant si ens enxampa una tempesta a la muntanya no hem de córrer, ÉS MOLT PERILLÓS ja que quan correm generem un corrent d'aire que pot atreure al llamp.

Si malgrat tot et trobes sota la tempesta, encara ets a temps de prendre un seguit de mesures per evitar atraure els llamps.

Hi ha una sèrie d’indicadors que el llamp és imminent, com els cabells de punta o un brunzit com el que se sent a sota d’una línia d’alta tensió.

Si estem en grup, cal que ens dispersem de manera organitzada, sense córrer i evitant situacions de pànic.

Ens quedarem a una distància on conservem contacte visual i verbal. Pot semblar un contrasentit, però si algú es veu afectat, la resta del grup el podrà socórrer. Cal tenir present que no ens afectarà només un impacte directe, sino que l’impacte del llamp genera uns gradients de voltatge que ens pot afectar fins a 40 metres del punt d’impacte!

Cal desfer-se del material metàl•lic com piolets, bastons, motxilles amb carcassa, etc. i d’objectes que facin d’efecte punta, perquè poden atraure els llamps.

Si la tempesta ens sorprèn a camp obert, en carenes o cims de muntanya on nosaltres som l’objecte que sobresurt,  ens ajupirem o estirarem a terra. És important ajuntar els peus i tapar-se les orelles per protegir-se del tro.