Les Al·lèrgies Primaverals

Què és una al·lèrgia? És una resposta exagerada del nostre sistema immunològic davant de qualsevol substància estranya que considera potencialment perillosa. L’organisme posa en marxa una sèrie de mecanismes de reconeixement, detecció i producció d’anticosos per combatre als agents invasors. Quan el número d’anticossos és exagerat es produeix una reacció al·lèrgica.

Aquesta reacció immunològica específica de l’organisme cap a una substància normalment inofensiva pot afectar entre el 15 i el 20 % de la població.

Generalment les persones que pateixen al·lèrgies són, sovint, sensibles a més d’una substància. Hi ha doncs molts tipus d’al·lèrgies i es classifiquen segons la causa i la part del cos a la que afecten.

La més freqüent a la primavera és la rinitis al·lèrgica, provocada per partícules que transporta l’aire, com pol·len, herbes, floridures, pols i, fins i tot, caspa dels animals.

Existeixen altres tipus d’al·lèrgies ben diverses, com la intolerància a un aliment concret, a un fàrmac, a les picadures d’alguns insectes, a la llum solar, a la calor, a l’exercici físic excessiu, etc.

Hi ha moltes plantes que en aquesta estació realitzen la pol·linització a través de l’aire i és la responsable de moltes de les al·lèrgies. Entre aquestes estan les gramínies – espigues de prats i camps –, l’olivera i el bedoll.

En primavera, les persones al·lèrgiques, especialment al pol·len, ho poden passar malament degut a que, sobretot quan les condicions meteorològiques han estat favorables a la tardor i a l’hivern precedents, fan preveure una floració i pol·linització abundants de la vegetació.

Aquesta circumstància condicionaria una major quantitat de partícules capaces de provocar la reacció i per tant una major resposta de les persones que reaccionen a elles.

Alguns dels tipus de pol·len que habitualment assoleixen major concentració a l’ambient són els procedents del xiprer, al febrer i març; dels pins, pollancres i plataners, al març i a l’abril ; de la morella roquera (parietària), del març a l’agost; de l’alzina, des del març fins al juny; de les gramínies, des del maig al juliol; i del plantatge, de l’abril al juliol. Cal tenir present que aquestes dades poden variar sensiblement en funció de la zona on vivim. De totes les gramínies semblen ser les responsables de la majoria de casos de reaccions d’al·lèrgia.

Els símptomes i signes que podem notar de forma més freqüent afecten al sistema respiratori, rinitis i asma, i a la conjuntiva de l’ull, amb picor, envermelliment i llagrimeig (conjuntivitis al·lèrgica). D’especial rellevància és el tipus d’asma bronquial que empitjora i augmenta la seva severitat en contacte amb aquestes partícules. Cal que aquests pacients segueixin estrictament les recomanacions de tractament indicades pel seu metge.

Algunes informacions atribueixen a l’excés de neteja i de contaminació el que ens fem especialment sensibles a possibles reaccions al·lèrgiques. Pel que fa a la higiene, alguns experts mantenen que amb el seu augment, el nostre sistema immunitari “treballa” menys i es fa més sensible a reaccionar contra aquestes substàncies al·lergogèniques.

En el cas de la contaminació, prenen protagonisme les partícules derivades dels motors de combustió, en especial els diesel, que en combinació amb els nivells de pol·len potencien la reacció al·lèrgica resultant.

Cada any creix el nombre de persones afectades per las al·lèrgies. Els experts apunten que les causes no estan tant en el pol·len com en la creixent contaminació atmosfèrica de les ciutats.

La Xarxa Aerobiològica de Catalunya publica, cada setmana a Internet, els resultats dels nivells de pòl·lens i espores al·lergògens obtinguts a vuit punts de mostreig repartits per tot el territori català. Podeu consultar aquesta informació visitant la seva pàgina web.