La Mata de València

A València d'Àneu, al Pallars Sobirà, hi trobarem l'avetosa més important del sud d'Europa, la Mata de València. Visitar-la ens transportarà als escenaris dels contes de la nostra infantesa.

Aquesta avetosa se la considera un bosc primari. És a dir, un bosc verge, no alterat per l'home. En realitat, això no és ben bé així, perquè fins als anys seixanta se'n va aprofitar la fusta, però és cert que és un bosc molt ben conservat,perquè mai no s'ha explotat industrialment.

Aquest bosc té 774 hectàrees i en ell es troben exemplars que passen dels 15 metres d'alt.

Els avets són els grans protagonistes,però no estan sols. També hi ha pi roig i pi negre trencant la monotonia del paisatge.

És un bosc tan dens, que al seu interior, gairebé estarem en penombra. Com en una postal, no hi falten ni la molsa ni les barbes de caputxí.

Malgrat mostrar-se tan ferotgement selvàtic, la Mata de València d'Àneu és un bosc molt accessible. Amb una mica de sort, fins i tot podrem albirar algun isard o algun cabirol.

Ens semblarà increïble ser al peu del Port de la Bonaigua, en una de les zones més turístiques del Pirineu. Aquí el temps sembla haver-se aturat. La intervenció de l'home ha estat mínima i no ha pogut domesticar el paisatge.

La Mata de València d'Àneu és dels poquíssims boscos europeus que són iguals avui que fa dos o tres-cents anys. És el que els experts anomenen un bosc madur, que ha anat envellint de manera natural.

Els tempos d'un bosc no volen presses i, malauradament, l'aprofitament dels seus recursos els ha accelerat en excés.

No és casual que aquesta avetosa sigui un referent europeu. Pràcticament no s'ha tocat i això ens permet saber com es comporta un bosc de manera natural. Com cau un arbre, per què, què passa després...

Se'ns presenta la possibilitat de viatjar en el temps i trobar-nos de fit a fit amb un paisatge del passat. I això pràcticament no passa en cap altre bosc. Tots han estat modificats per la mà de l'home: replantats, repoblats... Encara que no hagin perdut el seu interès mediambiental, no són com eren.

Perquè no hem d'oblidar que els boscos, fins no fa gaire, eren el mitjà de subsistència de moltes famílies.

El paisatge s'ha alterat amb els anys, però sobretot, allò que més ha canviat, són els usos del bosc. Ja no hi anem a treballar, sinó a esbargir-nos-hi.

Les comarques de Lleida tenen la major superfície de boscos de tot l’Estat espanyol, amb 507.753 hectàrees censades

La Mata de València es pot visitar durant tot l'any. En ple estiu, perquè és una manera refrescant de ser a l'aire lliure i quan arriba la tardor perquè els boscos canvien el seu fons d'armari i es vesteixen amb increïbles fullatges que van del roig encès al groc més brillant.

L'avetosa de València d'Àneu, lògicament, no fa un esclat cromàtic al setembre. Els avets resten impassibles amb el seu uniforme verd a esperar l'hivern.

Aquest arbre tan típicament nadalenc convida a visitar-lo quan les primeres neus modifiquen el paisatge.