Dolor a la zona del taló o
en tot el recorregut de l’arc plantar, sobretot al matí al llevar-se del llit i
posar el peu a terra, o quan portem una estona asseguts i ens aixequem. Durant
el dia sembla que les molèsties milloren però al vespre torna a donar la murga,
a més, és bastant dolorosa a la palpació. És més o menys una descripció de la simptomatologia d’una fascitis plantar.
La fàscia plantar és l'embolcall que cobreix els músculs del peu ,
estenent-se des dels dits fins a l'os del taló o calcani .
La fascitis és la inflamació
del teixit que envolta la musculatura de la planta del peu per estirament o
sobrecàrrega.
És habitual tant en esportistes com en
persones inactives, les causes son molt diverses: un mal calçat o un
canvi de calçat, alguna modificació de la trepitjada o de la manera de moure el
peu, una mala planificació d’un entrenament, un peu molt pronador, augment de
pes, presencia d’un espoló calcani,...
Per exemple , en començar la
temporada , després d'estar un temps sense caminar o córrer , o quan ens
iniciem en un tipus d'exercici
al qual no estem acostumats. En
acabar l'estiu , després d'utilitzar molt temps les xancletes o d'haver caminat
descalç per la piscina o per la platja.
Quan es lesiona la fàscia ,
es fa sensible a la palpació tota la planta del peu, però , a mesura que
augmenta la tensió, el dolor es fixa prop del taló i la zona davantera de l'os
calcani es torna molt sensible a la pressió. Justament on s'insereix el feix
fibrós de la fàscia .
El taló fa mal al caminar i
córrer , i al posar-se dret després d'estar una estona assegut . També
fa mal quan s'estén la planta del peu tirant dels dits cap a nosaltres i
després d'una caminada o entrenament fort , quan ens refredem .
Quan la lesió es torna crònica ,
qualsevol frec de la sabatilla o el calçat , fins i tot caminant de pressa ,
desperta el dolor . Pot
disminuir un cop s'ha escalfat la zona , per tornar a incidir a manera de
" punxada " molt localitzada quan es torna a refredar.
Les molèsties són gairebé
sempre passatgeres i desapareixen per si soles . Però
si persistissin hem de buscar una solució ràpida , ja poden convertir-se en cròniques
si no n'eliminem la causa.
El tractament habitual,
és una combinació de repòs i crioteràpia (gel), per baixar la inflamació,
descàrrega muscular i estiraments varis, sobretot de la fàscia i el tendó d’Aquil·lees,
i si el problema continua, visita obligada al podòleg que ho solucioni amb unes
bones plantilles per evitar constants recaigudes.
Hauríem
de rebutjar com a primera opció la infiltració ( sobretot si inclouen
corticoides en la barreja ) , abans recorrerem a :
* Massatge de descàrrega dels músculs curts del peu
i de tota la planta , amb friccions curtes longitudinals. .
* Massatge transvers profund en la inserció del calcani.
* Massatge transvers profund en la inserció del calcani.
* Estiraments dels músculs curts del peu i llargs de la
cama: planta del peu i bessons.
* Aplicació
generosa de gel després de fer activitat i en acabar el
dia .
* Embenat funcional específic plantar amb esparadrap tipus " taping " per evitar la inflamació per repetits impactes .
* Embenat funcional específic plantar amb esparadrap tipus " taping " per evitar la inflamació per repetits impactes .
* Talonera de descàrrega o arc ortopèdic de
descàrrega.
Per
tal de prevenir l’empipadora fascitis podem realitzar estiraments i
exercicis de tonificació de la musculatura del peu dins del nostre
entrenament. Un dels estiraments possibles és fer estiraments de l'avantpeu cap
a nosaltres durant 20 segons.
Més informació : www.annapurnabcn.com o runners.es
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Bonviure sempre intenta crear un clima de relacions favorable, per això et demanem que no publiquis cap comentari que pugui ser ofensiu.
Gràcies!