El Trinxat de la Cerdanya

Tot just fa dos dies que ha començat a fer fred i d'aquí uns quants més farà fred de veritat. És temps de menjar bones cols. A les zones d'interior i de muntanya les glaçades de bon matí ens oferiran tots els sabors del món. Aquest detall és molt important.

La meva iaia quan estaven a casa seva i feia caldo ens deia: “ves a l’hort i agafa una fulla de col que, encara està glaçada i el caldo serà més bo!!”. 

Quina era la raó? He parlat amb químics, botànics i no he sabut trobar el perquè.  La rosada i el glaç dóna dolçor a la col? La seva estructura porta una mena d'anticongelant . La col és la única verdura que resisteix a l’hort els mesos de molt fred?  Es diu que la col té que estar tocada pel fred.

Aquest preàmbul és per explicar-vos un plat prou conegut a pagès, senzill, de supervivència i, aprofitament: El trinxat. Avui el podem trobar en les cartes d'alguns restaurants de les ciutats on la gent queda fascinada per poder menjar un plat de poble. És un plat del Pirineu de la banda de Lleida, l'Urgellet, comarques del Pirineu de Girona, d'algunes comarques centrals de Catalunya i d'Andorra. S'ha popularitzat tant  que la capital de la Cerdanya, Puigcerdà, celebra cada mes de febrer i des de 1996  la Festa del Trinxat.

La raó: a l’hivern i en temps de pocs recursos la cuina era monòtona.  La terra estava adormida i una de les poques verdures que podien trobar era la col que resistia la fortes gelades dels mesos de fred. La seva estructura realment preciosa feia que pugues aguantar les  baixes temperatures. Per sopar es prenia aquesta verdura amb “trumfes” (patates) bullides i a l’endemà per esmorzar, el sobrant es passava per la paella amb uns grans d'alls i, una mica de cansalada anomenada també rosta. Les feines del camp, llargues jornades i feines dures, ajudaven a cremar totes les calories.

Coincidint amb aquestes  dades es feia la matança del porc del qual com es sabut s’aprofita tot i a l’hora proporcionava els recursos necessaris a les famílies. Un dels productes del porc és  la cansalada que, es deixava reposar amb sal durant 8 o 10 dies, es posava un cordill i es deixava assecar al rebost. I d'aquesta manera es  conserva una llarga temporada. Proporcionava un bon greix per assaborir els plats. La cansalada era el greix per fregir i millorar el gust dels plats principalment en aquelles comarques on escassejava l’oli i d'aquesta manera l’humil cansalada tenia dos bones funcions: assaborir  el plat i donar el greix necessari per fregir les verdures.

Del trinxat trobem referències escrites des de el segle XV.  Probablement,  molts dietistes estarien en contra de la seva utilització però consumida en la deguda mesura no pot fer mal.

El producte: La col

Origen: Mediterrani, Gran Bretanya i Àsia Menor.

Es mengen les fulles o les flors i es prepara  en amanida, confitada, fermentada com la chocrout o, sauerkraut,  bullida, fregida, gratinada, en les escudelles i les sopes.

Propietats: Investigadors i experts han destacat les seves propietats anti cancerígenes i antioxidants d'aquesta verdura. El sauerkraut era la font  de vitamina C  a l'hivern als països que no tenien taronges.

Té un alt contingut en fibra, calci, minerals (potassi, ferro, fòsfor   i vitamines C, A i E. Molt poques calories tant sols 30 per 100 gr. diürètica i molt saludable.

Conservació: Un lloc fresc.

En el mercat: als mesos d'hivern  Mireu que estigui ben forta i les fulles terses i si és verda que tingui un verd ben bonic.

A Catalunya les varietats més bones  i apreciades són: la col d'hivern que es fa a la Cerdanya que dóna nom al trinxat,  la de paperina, més blanqueta, la de Manresa i la de Pell de Galàpet, nom del gripau per la rugositat de les seves fulles. Conreada a la comarca d’Osona. Les més bones per la recepta del trinxat són la de la Cerdanya i la de Pell de Galàpet.

La recepta.

Ingredients: per 4 persones

• 1 col d'hivern de la Cerdanya si pot ser “tocada pel fred”

• Trumfes (Patates)

• Aigua

• 4 trossos de cansalada (1 per persona)

• oli d'oliva,  el que més us agradi, vaig posar D.O Garrigues

• 4 o 5 grans d’all

• Sal i una mica de pebre

Preparació i cocció

Netejar molt bé la col, pot haver “visitants” (cuquets o cargolins). Treure la part del nervi perquè sigui més suau. Pelar les trumfes i tallar-les en trossos.

Amb una olla gran omplir-la amb suficient aigua, afegir una mica de sal.  Bullir la col i les trumfes.  A foc viu i sense la tapa durant uns 12 a 15 minuts. Retirar del foc i escorre.

En una paella posar una mica d’oli i un tros de cansalada tallat a trossets, els altres talls de cansalada els tallarem més grans. Una vegada fregits i ben rossos  els reservem per decorar el plat. Retirem la cansalada i fregim els alls amb la pell per perfumar. Afegim la col i les trumfes i les “trinxem”amb una forquilla o una pala a de cuina.

Recepta extreta del blog: http://cuinacinc.blogspot.com.es