Tot just fa dos dies que ha començat a fer fred i d'aquí uns quants més farà fred de
veritat. És temps de menjar bones cols. A les zones
d'interior i de muntanya les glaçades de bon matí ens oferiran tots els sabors
del món. Aquest detall és molt important.
La meva iaia quan estaven a
casa seva i feia caldo ens deia: “ves a l’hort i agafa una fulla de col
que, encara està glaçada i el caldo serà més bo!!”.
Quina era la
raó? He parlat amb químics, botànics i no he sabut trobar el perquè. La rosada i el glaç dóna dolçor a la col? La
seva estructura porta una mena d'anticongelant . La col és la única verdura que
resisteix a l’hort els mesos de molt fred?
Es diu que la col té que estar tocada pel
fred.
Aquest preàmbul és per
explicar-vos un plat prou conegut a pagès, senzill, de supervivència
i, aprofitament: El trinxat. Avui el podem trobar en les cartes
d'alguns restaurants de les ciutats on la gent queda fascinada per poder menjar
un plat de poble. És un plat del Pirineu de la banda de Lleida, l'Urgellet,
comarques del Pirineu de Girona, d'algunes comarques centrals de Catalunya i
d'Andorra. S'ha popularitzat tant que la
capital de la Cerdanya, Puigcerdà, celebra cada mes de febrer i des de
1996 la Festa del Trinxat.
La raó: a l’hivern i en
temps de pocs recursos la cuina era monòtona. La terra estava adormida i una de les poques
verdures que podien trobar era la col que resistia la fortes gelades dels mesos
de fred. La seva estructura realment preciosa feia que pugues aguantar les baixes temperatures. Per sopar es prenia
aquesta verdura amb “trumfes” (patates) bullides i a l’endemà per esmorzar, el
sobrant es passava per la paella amb uns grans d'alls i, una mica de cansalada
anomenada també rosta. Les feines del camp, llargues jornades i feines dures,
ajudaven a cremar totes les calories.
Coincidint amb aquestes dades es feia la matança del porc del qual
com es sabut s’aprofita tot i a l’hora proporcionava els recursos necessaris a
les famílies. Un dels productes del porc és
la cansalada que, es deixava reposar amb sal durant 8 o 10 dies, es
posava un cordill i es deixava assecar al rebost. I d'aquesta manera es conserva una llarga temporada. Proporcionava
un bon greix per assaborir els plats. La cansalada era el greix per fregir i
millorar el gust dels plats principalment en aquelles comarques on escassejava
l’oli i d'aquesta manera l’humil cansalada tenia dos bones funcions:
assaborir el plat i donar el greix
necessari per fregir les verdures.
Del trinxat trobem
referències escrites des de el segle XV. Probablement,
molts dietistes estarien en contra de la seva utilització però consumida
en la deguda mesura no pot fer mal.
Origen: Mediterrani, Gran
Bretanya i Àsia Menor.
Es mengen les fulles o les
flors i es prepara en amanida,
confitada, fermentada com la chocrout o, sauerkraut, bullida, fregida, gratinada, en les
escudelles i les sopes.
Propietats: Investigadors i
experts han destacat les seves propietats anti cancerígenes i antioxidants
d'aquesta verdura. El sauerkraut era la font
de vitamina C a l'hivern als països
que no tenien taronges.
Té un alt contingut en
fibra, calci, minerals (potassi, ferro, fòsfor
i vitamines C, A i E. Molt poques calories tant sols 30 per 100 gr.
diürètica i molt saludable.
Conservació: Un lloc fresc.
En el mercat: als mesos
d'hivern Mireu que estigui ben forta i
les fulles terses i si és verda que tingui un verd ben bonic.
A Catalunya les varietats
més bones i apreciades són: la col
d'hivern que es fa a la Cerdanya que dóna nom al trinxat, la de paperina, més blanqueta, la de Manresa
i la de Pell de Galàpet, nom del gripau per la rugositat de les seves fulles.
Conreada a la comarca d’Osona. Les més bones per la recepta del trinxat són la
de la Cerdanya i la de Pell de Galàpet.
La recepta.
Ingredients: per 4 persones
• 1 col d'hivern de la
Cerdanya si pot ser “tocada pel fred”
• Trumfes (Patates)
• Aigua
• 4 trossos de cansalada (1
per persona)
• oli d'oliva, el que més us agradi, vaig posar D.O
Garrigues
• 4 o 5 grans d’all
• Sal i una mica de pebre
Preparació i cocció
Netejar molt bé la col, pot
haver “visitants” (cuquets o cargolins). Treure la part del nervi perquè sigui
més suau. Pelar les trumfes i tallar-les en trossos.
Amb una olla gran omplir-la
amb suficient aigua, afegir una mica de sal.
Bullir la col i les trumfes. A
foc viu i sense la tapa durant uns 12 a 15 minuts. Retirar del foc i escorre.
En una paella posar una mica
d’oli i un tros de cansalada tallat a trossets, els altres talls de cansalada
els tallarem més grans. Una vegada fregits i ben rossos els reservem per decorar el plat. Retirem la
cansalada i fregim els alls amb la pell per perfumar. Afegim la col i les
trumfes i les “trinxem”amb una forquilla o una pala a de cuina.
Recepta extreta del blog:
http://cuinacinc.blogspot.com.es
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Bonviure sempre intenta crear un clima de relacions favorable, per això et demanem que no publiquis cap comentari que pugui ser ofensiu.
Gràcies!