Meteorologia: La Neu i el Vent

Un apunt de meteorologia per parlar de com es forma la la neu i com es veu afectada amb l'acció del vent. 

Com es forma la neu?

La neu és un material porós constituït per cristalls o grans de gel, aire i algunes impureses com fangs, sals, sutge, etc.

Perquè es formi un cristall de neu és indispensable, naturalment, la presència d'aigua a l'atmosfera. Així doncs, en l'atmosfera disposem de la primera matèria. L'altre factor essencial és el fred. El núvol ha d'estar per sota dels 0ºC, però no és l'únic paràmetre que entra en joc, ja que podem tenir núvols a una temperatura de -40ºC sense cap cristall de gel, formats exclusivament per gotes d'aigua; en aquest cas es parla d'aigua sobrerefredada.

Els tipus de cristalls de neu

Si observem la neu que cau en diverses nevades d'una temporada veurem que la forma dels cristalls és molt variada; algunes vegades veurem cristalls dendrítics; d'altres, petites agulles; d'altres encara, cristalls dendrítics agregats en flocs o bé petites boletes anomenades neu rodona. Les formes dels cristalls de neu són molt variades, però segueixen sempre una simetria hexagonal.

Els cristalls de neu resulten de l'apilament de molècules d'aigua (H2O) seguint una distribució hexagonal. En realitat, l'aigua pot cristal·litzar en 14 tipus de gel estable (molts més tipus que qualsevol altre sòlid conegut), i això vol dir que hi ha 14 maneres de distribuir les molècules d'aigua en l'espai. Totes aquestes formes cristal·litzen en condicions molt especials, en temperatures extremes o pressions molt altes.

A temperatura ambient, la forma del gel correspon a una simetria hexagonal. La forma dels cristalls de neu depèn essencialment de dos factors: de la humitat i de la temperatura dins el núvol. Per exemple, si el núvol es troba al voltant de -5ºC es formen petites agulles, i al voltant de -15ºC es formen plaques.

Les formes dels cristalls de neu són infinites, de fet és impossible trobar-ne dos d'iguals.

La neu que no cau del cel

Hi ha un tipus de neu que no es forma als núvols; és el que s'anomena gebre de superfície, que vindria a ser l'equivalent sòlid de la rosada. El gebre de superfície pot arribar a formar capes gruixudes sobre el mantell nival, és molt important identificar-les per a predir el perill d'allaus.

Perquè es formi el gebre de superfície fan falta dues condicions ambientals: d'una banda, en l'aire hi ha d'haver suficient vapor d'aigua i, de l'altra, la superfície del mantell nival ha d'estar molt més freda, per sota del punt de congelació, que l'aire que té per sobre.

En aquestes condicions, la pressió de vapor d'aigua de l'aire és molt superior a la de la superfície de la neu. El vapor d'aigua de l'aire cristal·litzarà sobre la superfície del mantell nival i farà créixer progressivament els cristalls de gebre de superfície.

Les condicions òptimes per formar el gebre de superfície es donen en nits fredes,  sense núvols i sense vent, en les quals el mantell nival perd escalfor per radiació cap a l'espai i es refreda.

Tipus de Neu

Hi ha diferents tipus i qualitats de neu, cada una amb les seves característica.

• Neu fresca: és la neu que acaba de caure, normalment serà una neu seca, amb poca densitat (100Kg/m3), no es deixa empedreir.
• Neu pols: La seva estructura és a base d'acumulacions de volves de neu amb poca cohesió, quan s'esquia amb neu pols provoca que s'exeiqui.
• Neu ventada: aquesta neu es conseqüència de l'efecte del vent i el resultat pot tenir diferents qualitats de neu.
• Neu dura: és una neu compactada.
• Neu gelada: El procés de fusió i gelada han estat determinants per fer desapareixer les valves de neu i per tant la neu serà una superfície llisa i brillant.
• Neu humida: Bé per la pluja o per la temperatura elevada que fonen part de la neu, la neu humida es una barreja de neu amb aigua, quan la proporció d'aigua és més gran mes densa és la neu i per tant serà més humida.
• Neu Primavera: No es un tipus de neu concreta, sinó que va canviant segons avança el dia. A les primeres hores del dia la neu és dura, al augmentar la temperatura passa a ser pols i transformar-se finalment en humida. Per la tarda es forma una capa de neu costra al comença a baixar la temperatura.
• Neu costra: tenim una primera capa de neu dura i a sota una capa de neu doba.

Com es transporta la neu?

La distribució de la neu en muntanya deguda al transport pel vent és un paràmetre molt important a l'hora de descriure el mantell nival d'una regió.

Les sobreacumulacions de neu, com les plaques de vent, poden ser l'origen  d'allaus. En les carreteres d'alta muntanya la formació de congestes pot interferir en el tràfic. En les estacions d'esquí el fenomen és més aviat el contrari, ja que les zones amb erosió de la neu poden arribar a provocar el tancament d'algunes pistes. Per últim, la distribució irregular de la neu té una influència no negligible sobre els recursos hídrics en les zones de muntanya.

El relleu i el vent

Des del punt de vista del transport de la neu pel vent, la topografia juga un rol essencial sobre la circulació de l'aire ja que les valls canalitzen la seva trajectòria.

A nivell local els diferents accidents de la topografia modifiquen el perfil vertical de velocitats del vent. Simplificant podem dir que quan el vent s'apropa a una  cresta, a nivell del sòl s'accelera, i quan travessa una depressió, aquesta velocitat disminueix. Per tant, en la zona on la velocitat del vent augmenta hi haurà erosió de la neu i on disminueix, s'acumularà la neu.

Així doncs, en la part a sotavent de les crestes, després d'un canvi sobtat de pendent, es poden formar cornises (en la mateixa cresta) i grans acumulacions de neu anomenades plaques de vent, just en el vessant inferior.

Modelat de la neu a causa del vent

Com en altres materials granulars, el vent modela la superfície de la neu. Totes les formes modelades tenen un sentit que depèn de la direcció del vent que les ha formades. La determinació de la direcció del vent ens pot indicar on es troben les acumulacions de neu (com les plaques de vent), que moltes vegades resulten inestables i poden provocar allaus.

Conèixer la direcció del vent és senzill, només cal ser una mica observador. Es fa a partir de les formes que el vent ha deixat en la superfície del mantell nival i al voltant d'alguns obstacles.

Estructura	Esquema	Criteris de direcció del vent
Dunes		Transversals a la direcció del vent. Pendent suau a sobrevent i pendent fort a sotavent.
Ones		Transversals a la direcció del vent. Vistes en planta tenen una morfologia en forma de "croissant", la part còncava es forma a sotavent.
Arrugues (ripples)		Transversals a la direcció del vent. El pendent suau a sobrevent i el pendent fort a sotavent.
Barcanes		Longitudinals a la direcció del vent. El pendent suau a sobrevent. Tenen un angle obtús si el vent que les ha format ha estat regular, i agut en el cas contrari.
Zastruguis		Longitudinal en la direcció del vent. Relleu negatiu. El pendent suau a sotavent i el fort a sobrevent.
Talls		Longitudinals a la direcció del vent. Relleu negatiu. La part més ampla del tall senyala la direcció del vent que la va formar.
Forats		Transversals a la direcció del vent. La part més erosionada senyala la direcció del vent que la va formar.
Acumulació darrere obstacles		Longitudinals a la direcció del vent. L'acumulació més important es forma a sotavent de l'obstacle.
Gebre		Longitudinals a la direcció del vent. El gebre es forma a sobrevent de l'obstacle.