Vigila els turmells

Quan anem caminant i trepitgem una pedra o un tronc inesperadament, el sistema propioceptiu envia una senyal, via nerviosa, que ens estem torçant el turmell i que s’està estirant més del normal. 

Si  la resposta és lenta, el turmell s’arribarà a torçar provocant una distensió dels lligaments, si per el contrari és una resposta massa exagerada,  ens pot provocar una contractura muscular. 

Aquest sistema actua com un mecanisme de defensa davant de moviments que puguin lesionar una articulació, tant si la reacció és lenta com desproporcionada. 

Aquesta comunicació interna, és gràcies a la propiocepció, un sisè sentit que informa en tot moment a l’organisme de la posició dels músculs i articulacions.

 

A diferència dels altres sentits (vista, gust, olfacte, tacte, i audició) que es basen amb la percepció exterior, del que ens envolta, la propiocepció és un sentit interoceptiu (propio=intern, cepcio=sensació), és a dir, que té consciència de l’estat intern del cos.

Aquesta font d’informació constant ens permet mantenir la posició, realitzar moviments i aprendre’n de nous. Si tanquem els ulls i estirem un braç, sabem exactament en quina posició està.  El  mateix ens passa quan caminem a les fosques, sabem en tot moment com s’estan movent les cames i a quina velocitat van sense mirar-les.

El sistema propioceptiu esta compost per una sèrie de receptors nerviosos que estan situats en músculs, lligaments i articulacions, que s’encarreguen de detectar la tensió i el grau d’estirament muscular. Aquesta informació arriba al cervell mitjançant la medul·la espinal, que la processa i envia una resposta a la musculatura perquè realitzi els ajustos necessaris referents a la tensió muscular o a l’estirament.

Quan ens lesionem, tenim una pèrdua de sensacions i aquest sistema és deteriora, de manera que disminueix la informació propioceptiva que ens arriba, augmentant la possibilitat de tornar a lesionar-nos de manera repetitiva, a més de disminuir la nostra coordinació.

Per tant hauríem d’entrenar a nivell propioceptiu els turmells, per tal d’evitar situacions de risc a lesionar-se, aprenent a crear bones respostes quan ens torcem el turmell o quan la superfície és irregular o inestable.

Per realitzar exercicis de propiocepció és necessari començar amb exercicis senzills per arribar als més complexos, anar evolucionant de superfícies més grans a més petites, i d’estables a inestables, i finalment anar reduint la informació exterior per centrar-nos en la propiocepció, com podria ser tancar els ulls.

Per: Mariona Navarro Alfonso

Fisioterapeuta i Llicenciada en INEFC

Web d'Annapurna Barcelona