El Bisaura, una Osona Muntanyenca

Molta gent identifica Osona amb una plana: la plana de Vic. I no els manca raó. Però normalment les simplificacions amaguen una part de la realitat. En aquest cas, també. Deixant de banda l’altiplà del Lluçanès —que espera el reconeixement administratiu com a comarca—, Osona pot presumir de tocar una part del Montseny, una part de les Guilleries i el Collsacabra (amb Tavertet com a símbol). Referents muntanyencs importants, doncs, que delimiten el territori osonenc del dels seus veïns.

A l’extrem nord d’Osona, tot just fent de límit amb el Ripollès, hi ha la subcomarca del Bisaura. 

El Bisaura és una subcomarca a cavall d'Osona i el Ripollès formada pels municipis de Sant Quirze de Besora, Montesquiu, Sora, Santa Maria de Besora i Vidrà. Un territori petit d'uns 100 km2, amb una densitat de població baixa (3.400hab aproximadament) i amb unes característiques típiques de les comarques d’interior. El Bisaura compta amb un passat històric, unes tradicions i una gastronomia pròpia i diferenciada entre moltes d’altres peculiaritats.

La seva identitat aïllable respecte a la plana de Vic i al Ripollès queda palesa pel fet que, a la divisió comarcal de Catalunya, l'any 1932 va ser integrat al Ripollès, mentre que l'any 1990 va ser integrat a Osona.

Està situada al pre-pirineu català a cavall de les províncies de Barcelona i de Girona, al nord de la comarca d'Osona, a uns 20 km de Vic i a uns 12 km de Ripoll. Llinda amb zones de gran tradició turística com el Ripollès al nord, la Garrotxa a l'est, el Lluçanès a l'oest i la Plana de Vic al sud. Els seus pobles tenen més de 1000 anys d'història i formen part del naixement de Catalunya. 

El medi natural i rural tenen molta importància en tot l’àmbit, ocupant aproximadament el 96,5% de la superfície total. 

La gran superfície de sòl no urbanitzat agrícola i forestal, fa que part de la població habiti cases rurals que es troben disseminades en el conjunt del territori. Aquest fet implica l’existència d’una xarxa de camins rurals i forestals que permet l’accés al medi natural i rural aconseguint una major ocupació del territori.

Les característiques geogràfiques són molt contrastades d’un extrem a l’altre del Bisaura, el que dóna com a resultat una gran varietat de paisatges dins del mateix territori. 

Cal destacar que la meitat de la superfície del Bisaura forma part del PEIN (Pla d’espais de interès natural), això significa una protecció territorial per conservar els valors naturals més importants i destacats de la zona: les serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt.

Endinsant-nos al Bisaura des de Sant Quirze de Besora, fem una immersió progressiva en paisatges rurals de gran bellesa: Montesquiu, Santa Maria de Besora, Vidrà… Tot en aquestes terres sembla fet per a la foto. Perquè de postal són els prats on pasturen plàcidament vaques i ovelles o els principals elements del seu patrimoni històric (el castell de Besora i l’antic palau de Montesquiu).

I d’autèntica postal és la natura que s’hi deixa veure: l’aigua és present pertot,  pel que fa als  boscos en destaquen les fagedes i des del Mirador de Bellmunt  podem observar tot el massís del Montseny, Sant Llorenç del Munt, Montserrat, el Pedraforca, la serra del Cadí, el Puigmal, el Canigó…, a banda de la Plana, amb Sant Pere de Torelló als nostres peus.

Descobrir el Bisaura és descobrir la bellesa dels seus paisatges, l'harmonia dels seus colors, en un entorn natural d'alt valor ecològic, amb una presència humana estretament vinculada als usos de la terra.

Bibliografia: Revista Descobrir