L’ós bru del Pirineu és un
animal extremadament tímid i solitari que fuig de
l’home quan l’intueix. Aquest fet i el seu comportament nocturn fan que sigui
molt difícil de veure.
El Període d'Hivernació dels
óssos comença entre novembre i desembre, i acaba entre febrer i abril, depenent
de les condicions climàtiques. Es realitza en cavitats amagades i de difícil
accés anomenades osseres. En la etapa prèvia a la hivernació acumula greixos en
determinades parts del seu cos.
10 qüestions clau sobre l’ós del Pirineu:
1-Per què es reintrodueix l’ós al
Pirineu?
La persecució que ha patit l’ós bru per part de l’home
l’ha portat al límit de l’extinció.
Actualment només
sobreviurien 2 óssos de la població originària. Per tant, la
reintroducció era necessària per evitar-ne la desaparició definitiva. La va
realitzar l’estat Francès a petició de nombrosos municipis i entitats del
Pirineu francès dins d’un projecte europeu conjunt amb la Generalitat de
Catalunya i l’estat espanyol. Totes aquestes institucions recolzen activament
la conservació de l’ós bru del Pirineu.
L’ós està inclòs en la màxima categoria
de protecció de la legislació de la Unió Europea. La llei obliga a totes les
administracions a treballar per a la seva conservació.
Les enquestes demostren que la
conservació de l’ós te un gran suport popular: el 80% a Catalunya i el 76% a
França.
És probable que calgui la reintroducció
de més exemplars en els propers anys. Aquest alliberament ha de tenir el suport
de la població local, tal com ha succeït als Alps italians (Trentino- Alto
Adige), on s’han alliberat en els darrers anys 10 exemplars d’ós bru eslovens
per reforçar una població ursina que no ultrapassava els 2 o 3 exemplars.
2- Per què es
reintrodueixen óssos d’Eslovènia?
Estudis científics demostren que és la mateixa espècie i
subespècie que la pirinenca (Ursus arctos arctos). Les característiques físiques
i biològiques (alimentació, reproducció, hibernació i utilització de l’hàbitat,
etc.) són les mateixes. Els exemplars reintroduïts es resten de les quotes de
caça d’Eslovènia, on viuen més de 500 óssos. La població cantàbrica és massa
feble per ser la població donant d’óssos. Actualment hi viuen 200 exemplars
dividits en 2 nuclis.
3-S’han adaptat bé al
Pirineu els exemplars reintroduïts?
L’adaptació biològica ha estat excel•lent. Això ha
quedat demostrat per les nombroses reproduccions verificades dels exemplars
reintroduïts i de les seves cries. Cal recordar que les femelles només es
reprodueixen si estan ben alimentades i amb bona salut.
Els óssos reintroduïts han utilitzat per
viure les mateixes àrees que havien fet servir els óssos en temps històrics
recents. Al Pirineu català, les zones més freqüentades han estat la Val d’Aran,
el nord del Pallars Sobirà i de l’Alta Ribagorça. Alguns exemplars s’han
expandit cap al Pirineu oriental (Alta Cerdanya-Capcir) i cap al Pirineu
occidental (Bearn-Roncal-Valle de Hecho) on han connectat i s’han reproduït amb
la població relicta d’ós bru pirinenc originari. Això ha demostrat
interconnexió entre els tres nuclis (oriental, central i occidental) que es
donava als anys 70 i 80. A més evidencia el bon estat de conservació del
Pirineu, cosa que permetria acollir una població d’ós bru viable a llarg
termini.
La presència de l’ós en un bosc és la
màxima expressió de la seva qualitat ja que aquesta espècie actua com a
termòmetre ambiental (bioindicador) de la zona on habita.
L’assignatura pendent està el camp social local, on s’ha de millorar
la percepció que té una part de la població que viu al Pirineu envers l’ós.
4- Pot conviure l’ós
amb l’home?
SI. Zones ursines properes amb les mateixes
característiques que el Pirineu (densitat de població, turisme, caça,
ramaderia, etc.) així ho demostren. Aquest és el cas de la Serralada Cantàbrica, de Grècia i de les
dues poblacions italianes: Trentino i Abruzzo.
5- Què passa amb les ovelles que menja
l’ós?
La mitja anual de baixes dels darrers 14 anys a la ramaderia
provocades per l’ós a tot Catalunya és de 20 baixes. Com a espècie protegida les administracions tenen el
deure de compensar els danys causats pels óssos. Les administracions
també treballen per minimitzar els danys, agrupant ramats i contractant pastors.
Gràcies a aquestes mesures en els darrers anys les baixes han estat inferiors a
10.
6- És compatible la caça amb la
presència de l’ós?
SI. Només cal tenir unes precaucions bàsiques com són:
- canviar la batuda de
lloc si es detecten diversos óssos
- no caçar prop de les
osseres
- en les batudes de
senglar, assegurar-se que és un senglar i no un ós abans de disparar
7- Pot ser l’ós un atractiu turístic?
SI. Això succeeix a totes les poblacions d’ós d’Europa
i Amèrica. Per la seva proximitat les poblacions d’ós
cantàbriques i italianes
són un exemple pel Pirineu. En aquest llocs l’ós és un animal estimat i ha fet augmentar el
nombre de turistes significativament (Veure l’apartat “Ecoturisme i ós bru”).
8- Què menja l’ós?
Els 75% de la seva dieta és vegetariana: herbes, fruits (nabiu, gerds, pomes,
prunes) i fruits de tardor (castanyes, aglans i fages). La part carnívora la
formen insectes, sobretot formigues, carronyes d’animals salvatges i
ocasionalment bestiar domèstic.
9- Quants óssos caben al Pirineu?
No hi ha estudis concloents sobre aquesta qüestió,
però cal tenir present que l’ós necessita grans extensions per viure i per tant les seves densitats sempre
seran baixes. La pròpia espècie es limita, és a dir, si les femelles no estan
ben alimentades no tenen descendència.
10- Què fer quan ens
trobem un ós?
L’os bru és una espècie extremadament tímida que fuig
de l’home quan l’intueix. A més té un comportament bàsicament nocturn, fet que
fa quasi impossible trobar-lo. De tota manera hi ha uns consells a tenir en
compte en cas d’una improbable trobada amb el plantígrad.
El més important que cal tenir clar és
que l’ós s‘espantarà
més que nosaltres, i per tant l’única cosa que voldrà serà fugir cap a un lloc més tranquil.
En aquest sentit els experts recomanen deixar-lo marxar sense espantar-lo.
En cas de trobar-nos un ós a curta
distància, els consell són:
-Deixar que l’ós ens identifiqui
manifestant la nostra presència a una distància suficient.
-No tallar-li el pas, ni bloquejar les
possibles vies de fugida.
-Allunyar-nos a poc a poc sense cridar,
ni fer moviments bruscos.
-No interposar-nos entre una femella i
les seves cries
Fonts de la Fundación Oso Pardo que
col•labora en la gestió dels més de 200 óssos de la Serralada Cantàbrica
confirmen que mai hi ha hagut cap informació d’una persona morta per un ós. En
la mateixa línia l’escriptor Eugeni Casanova autor “L’ós del Pirineu: crònica
d’una extinció” afirma que en els darrers 200 anys no s’ha produït cap encontre
fatal.
Podeu trobar més informació a:
http://www.depana.org/public/Informació_ampliada/Ós_bru_del_Pirineu/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Bonviure sempre intenta crear un clima de relacions favorable, per això et demanem que no publiquis cap comentari que pugui ser ofensiu.
Gràcies!