2 d’octubre del 2013

L'Ós Bru del Pirineu



L’ós bru del Pirineu és un animal extremadament tímid i solitari que fuig de l’home quan l’intueix. Aquest fet i el seu comportament nocturn fan que sigui molt difícil de veure.

El Període d'Hivernació dels óssos comença entre novembre i desembre, i acaba entre febrer i abril, depenent de les condicions climàtiques. Es realitza en cavitats amagades i de difícil accés anomenades osseres. En la etapa prèvia a la hivernació acumula greixos en determinades parts del seu cos.




10 qüestions clau sobre l’ós del Pirineu:

1-Per què es reintrodueix l’ós al Pirineu?
La persecució que ha patit l’ós bru per part de l’home l’ha portat al límit de l’extinció.
 
Actualment només sobreviurien 2 óssos de la població originària. Per tant, la reintroducció era necessària per evitar-ne la desaparició definitiva. La va realitzar l’estat Francès a petició de nombrosos municipis i entitats del Pirineu francès dins d’un projecte europeu conjunt amb la Generalitat de Catalunya i l’estat espanyol. Totes aquestes institucions recolzen activament la conservació de l’ós bru del Pirineu.

L’ós està inclòs en la màxima categoria de protecció de la legislació de la Unió Europea. La llei obliga a totes les administracions a treballar per a la seva conservació.
Les enquestes demostren que la conservació de l’ós te un gran suport popular: el 80% a Catalunya i el 76% a França.

És probable que calgui la reintroducció de més exemplars en els propers anys. Aquest alliberament ha de tenir el suport de la població local, tal com ha succeït als Alps italians (Trentino- Alto Adige), on s’han alliberat en els darrers anys 10 exemplars d’ós bru eslovens per reforçar una població ursina que no ultrapassava els 2 o 3 exemplars.

2- Per què es reintrodueixen óssos d’Eslovènia?
Estudis científics demostren que és la mateixa espècie i subespècie que la pirinenca (Ursus arctos arctos). Les característiques físiques i biològiques (alimentació, reproducció, hibernació i utilització de l’hàbitat, etc.) són les mateixes. Els exemplars reintroduïts es resten de les quotes de caça d’Eslovènia, on viuen més de 500 óssos. La població cantàbrica és massa feble per ser la població donant d’óssos. Actualment hi viuen 200 exemplars dividits en 2 nuclis.

3-S’han adaptat bé al Pirineu els exemplars reintroduïts?
L’adaptació biològica ha estat excel•lent. Això ha quedat demostrat per les nombroses reproduccions verificades dels exemplars reintroduïts i de les seves  cries. Cal recordar que les femelles només es reprodueixen si estan ben alimentades i amb bona salut.

Els óssos reintroduïts han utilitzat per viure les mateixes àrees que havien fet servir els óssos en temps històrics recents. Al Pirineu català, les zones més freqüentades han estat la Val d’Aran, el nord del Pallars Sobirà i de l’Alta Ribagorça. Alguns exemplars s’han expandit cap al Pirineu oriental (Alta Cerdanya-Capcir) i cap al Pirineu occidental (Bearn-Roncal-Valle de Hecho) on han connectat i s’han reproduït amb la població relicta d’ós bru pirinenc originari. Això ha demostrat interconnexió entre els tres nuclis (oriental, central i occidental) que es donava als anys 70 i 80. A més evidencia el bon estat de conservació del Pirineu, cosa que permetria acollir una població d’ós bru viable a llarg termini.

La presència de l’ós en un bosc és la màxima expressió de la seva qualitat ja que aquesta espècie actua com a termòmetre ambiental (bioindicador) de la zona on habita.

L’assignatura pendent està el camp social local, on s’ha de millorar la percepció que té una part de la població que viu al Pirineu envers l’ós.

4- Pot conviure l’ós amb l’home?

SI. Zones ursines properes amb les mateixes característiques que el Pirineu (densitat de població, turisme, caça, ramaderia, etc.) així ho demostren. Aquest és el cas de la Serralada Cantàbrica, de Grècia i de les dues poblacions italianes: Trentino i Abruzzo.

5- Què passa amb les ovelles que menja l’ós?
La mitja anual de baixes dels darrers 14 anys a la ramaderia provocades per l’ós a tot Catalunya és de 20 baixes. Com a espècie protegida les administracions tenen el deure de compensar els danys causats pels óssos. Les administracions també treballen per minimitzar els danys, agrupant ramats i contractant pastors. Gràcies a aquestes mesures en els darrers anys les baixes han estat inferiors a 10.

6- És compatible la caça amb la presència de l’ós?
SI. Només cal tenir unes precaucions bàsiques com són:
-    canviar la batuda de lloc si es detecten diversos óssos
-    no caçar prop de les osseres
-    en les batudes de senglar, assegurar-se que és un senglar i no un ós abans de disparar

7- Pot ser l’ós un atractiu turístic?
SI. Això succeeix a totes les poblacions d’ós d’Europa i Amèrica. Per la seva proximitat les poblacions d’ós
cantàbriques i italianes són un exemple pel Pirineu. En aquest llocs l’ós és un animal estimat i ha fet augmentar el nombre de turistes significativament (Veure l’apartat “Ecoturisme i ós bru”).

8- Què menja l’ós?
Els 75% de la seva dieta és vegetariana: herbes, fruits (nabiu, gerds, pomes, prunes) i fruits de tardor (castanyes, aglans i fages). La part carnívora la formen insectes, sobretot formigues, carronyes d’animals salvatges i ocasionalment bestiar domèstic.

9- Quants óssos caben al Pirineu?
No hi ha estudis concloents sobre aquesta qüestió, però cal tenir present que l’ós necessita grans extensions per viure i per tant les seves densitats sempre seran baixes. La pròpia espècie es limita, és a dir, si les femelles no estan ben alimentades no tenen descendència.

10- Què fer quan ens trobem un ós?
L’os bru és una espècie extremadament tímida que fuig de l’home quan l’intueix. A més té un comportament bàsicament nocturn, fet que fa quasi impossible trobar-lo. De tota manera hi ha uns consells a tenir en compte en cas d’una improbable trobada amb el plantígrad. 

El més important que cal tenir clar és que l’ós s‘espantarà més que nosaltres, i per tant l’única cosa que voldrà serà fugir cap a un lloc més tranquil. En aquest sentit els experts recomanen deixar-lo marxar sense espantar-lo.

En cas de trobar-nos un ós a curta distància, els consell són: 
-Deixar que l’ós ens identifiqui manifestant la nostra presència a una distància suficient.
-No tallar-li el pas, ni bloquejar les possibles vies de fugida.
-Allunyar-nos a poc a poc sense cridar, ni  fer moviments bruscos.
-No interposar-nos entre una femella i les seves cries

Fonts de la Fundación Oso Pardo que col•labora en la gestió dels més de 200 óssos de la Serralada Cantàbrica confirmen que mai hi ha hagut cap informació d’una persona morta per un ós. En la mateixa línia l’escriptor Eugeni Casanova autor “L’ós del Pirineu: crònica d’una extinció” afirma que en els darrers 200 anys no s’ha produït cap encontre fatal.

Podeu trobar més informació a:
http://www.depana.org/public/Informació_ampliada/Ós_bru_del_Pirineu/

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Bonviure sempre intenta crear un clima de relacions favorable, per això et demanem que no publiquis cap comentari que pugui ser ofensiu.

Gràcies!