3 d’octubre de 2013

La Serra del Montsant, Patrimoni Natural i Cultural



El Montsant, serra d’elevat simbolisme, ofereix a través del seu paisatge la petjada de l’activitat humana lligada a un important patrimoni natural, que aplega una elevada diversitat biològica propiciada per un particular relleu de cingles, barrancs i congostos.


Cultura i Història

Montsant disposa també d'un patrimoni arquitectònic, històric i etnogràfic, testimoni de l'ocupació i les activitats econòmiques que al llarg dels segles han existit en aquesta zona. Des dels temps prehistòrics, passant per l'eremitisme medieval, fins als segles XVIII-XIX, en què la comarca va viure la seva màxima expansió demogràfica, econòmica i social, la presència humana a Montsant ha estat constant. Per tant, el paisatge de Montsant és un paisatge resultat de l'acció humana sobre el medi natural. Els elements visibles que testimonien aquesta petjada humana al territori són nombrosos: masos, molins, construccions populars de pedra seca, fites, carrerades, balmes murades, etc. Tot això, sense oblidar que paral·lelament existeix un ric patrimoni immaterial que es tradueix en forma de creences, festes populars, oficis, etc.

El nom de la serralada, Montsant, també ens indica que la muntanya ha estat, des d'antic, un indret d'espiritualitat. En són testimonis antics topònims com Colldemònecs o vestigis arqueològics com les tombes medievals excavades a la roca que es troben prop d'Albarca, en els límits del Parc. La llegenda situa l'eremitisme ja en època musulmana, i l'etimologia del nom d'Albarca —que derivaria de l'àrab gäbäl al-barka, que es tradueix per ‘muntanya de benedicció' o ‘muntanya beneïda'— fa pensar que, efectivament, la serralada era un indret d'espiritualitat abans de la conquesta cristiana.

Però, sens dubte, parlar d'espiritualitat a Montsant implica fer referència a la cartoixa de Santa Maria d'Escaladei, instal·lada al territori des de l'any 1194 fins a la desamortització de 1835, i al conjunt d'ermites que es troben escampades per tota la muntanya. És per aquest motiu que el Parc Natural de la Serra de Montsant ha estat incorporat dins la Iniciativa Delos, impulsada des de la UICN, com a cas d'estudi per realitzar una diagnosi de com els valors espirituals, especialment en relació amb els valors naturals i culturals, afavoreixen la gestió de la conservació.


 Paisatge
Un paisatge divers i ric, sorgit d'una complexa orografia, de la confluència de diverses regions climàtiques i d'uns usos tradicionals agrícoles. Podem distingir les unitats paisatgístiques següents:

El vessant sud: hi destaquen poderosament les imposants parets rocoses del cingle Major, compost per conglomerats calcaris de l'oligocè (de 38 a 24,6 milions d'anys). Per damunt d'aquests, la muntanya continua ascendint suaument fins a arribar a la serra Major.
La serra Major: són els grans estrats de conglomerat que formen el llom de la muntanya. És una zona rupícola amb poca o nul·la vegetació. S'hi accedeix mitjançant els graus (la majoria dels accessos a la serra Major es realitzen a través del que es coneix com a graus, ja que són diversos els indrets en els quals cal superar el desnivell passant per un esglaó o un pas amb dificultat). 
El vessant nord: àrea de boscos feréstecs i barrancs profunds, que s'estén des de la serra Major cap al nord.
Montsant occidental: sector de barrancs profunds i brolles amb pinedes que descendeixen de les cingleres cap al riu Montsant.
Les valls dels rius Montsant i Siurana: zona d'un alt valor ecològic i estètic. Paisatge singular i de gran bellesa.

Parc Natural de la Serra del Montsant
La protecció jurídica de la serra del Montsant ha estat reiteradament reivindicada. Ja l'any 1932, el Regional Planning, primer intent de planificació integral del territori català incloïa en la xarxa d'espais naturals que propugnava, amb la denominació de parcs i boscos reservats, el que anomenava el Montsant, amb una delimitació no gairea llunyada del actual Parc i, entre el rius reservats, el riu Montsant i el riuet del Teix.

Però no va ser fins el 15 de maig de 2002, que es publica al DOGC núm. 3636 el Decret 131/2002, de 30 d'Abril, de declaració del Parc Natural de la Serra del Montsant.

El Parc Natural de la Serra del Montsant, situat a la part nord de la comarca del Priorat, constitueix un dels relleus més imposants de les comarques de Tarragona, del qual la Roca Corbatera n’és el punt més alt amb 1.163m d’altitud.

 

Aquest massís, de més de 9.200 ha de superfície, és format per un gran bloc de conglomerats calcaris amb nombrosos i espectaculars avencs, coves, balmes i congostos provocats per fenòmens erosius. Gràcies a aquest singular relleu a la Serra del Montsant encara podem gaudir d’una elevada diversitat biològica.

El paisatge vegetal és molt contrastat, oferint vegetació d’alzinar de muntanya combinat amb vegetació ombrívola de congostos i formacions arbustives i herbàcies típiques de zones molt seques. Aquesta combinació és fruit del relleu que permet l’existència de microclimes.
 
El Montsant acull un dels poblaments faunístics més rics de Catalunya. Cal remarcar l’àrea que se situa a l’entorn del riu Montsant, on es poden trobar mamífers com la mostela, la geneta o el gat fer. Els penya-segats són els territoris de cria de diversos rapinyaires, alguns tan escassos com l’àliga cua barrada o el duc. Al riu mereix especial interès l’abundor de rèptils, amfibis i peixos, com l’escurçó ibèric, la salamandra, el barb cua roig o la madrilla. La finca coneguda com Congost de Fraguerau, al municipi d’Ulldemolins, és declarada Refugi de Fauna Salvatge amb una superfície de 183ha per tal de preservar aquestes comunitats. 

Del patrimoni arquitectònic cal dir que el Montsant deu el seu nom a la llarga llista d’ermites, situades sovint en llocs inversemblants i bells - com la més antiga, l'Ermita de San tBartomeu, datada al segle XII-, totes elles mostren l’espiritualitat del passat, traduït a lloc de celebració i trobada de l’actualitat. Destacar també les ruïnes de la primera cartoixa de la Península Ibèrica, la Cartoixa d’Scala Dei (“Escala de Déu”).

A més, en aquestes terres trobem vins amb dos denominacions d’origen, la Denominació d’Origen Qualificada Priorat i la Denominació d’Origen Montsant, totes dues de gran prestigi i qualitat gràcies a les característiques del sòl i el clima del Parc. A més d'aquests dos distintius, el Montsant és arreu conegut per produir-s'hi oli de la Denominació d'Origen Protegida Siurana.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Bonviure sempre intenta crear un clima de relacions favorable, per això et demanem que no publiquis cap comentari que pugui ser ofensiu.

Gràcies!