Europa i Zeus
Europa, filla d’Agènor, rei
fenici, estava un dia jugant a la platja amb unes seves companyes quan se li
acostà, transformat en un bell toro blanc, Zeus, que se n’havia enamorat. Les
noies, en veure’l tot manso, començaren a jugar amb ell, fins que Europa s’enfilà
sobre la seva esquena i se l’endugué a través del mar cap a Creta.
Llavors va revelar la seva autèntica identitat i Europa es va convertir en la
primera reina de Creta. L'acte amorós va tenir lloc sota un plataner, arbre
que, segons la mitologia, deu el fet de que les seves fulles siguin perennes a
aquest esdeveniment.
D’aquesta unió nasqueren tres fills -Minos,
Radamantis i Sarpèdon. Mentrestant Agènor havia manat als seus fills que
l’anessin a cercar i no tornessin sense ella. Després d’una llarga recerca
infructuosa, desistiren i, no gosant tornar a la llar paterna, s’establiren en
diferents indrets.
Zeus li va donar tres regals:
Talos, un autòmat de bronze; Laelaps, un gos que mai deixava anar a la seva
presa; i una javelina que mai errava. Més tard Zeus va recrear la
forma del toro blanc a les estrelles que actualment es coneixen com la
constel·lació de Taure. Algunes llegendes diuen que aquest mateix
toro va ser amb el qual es va topar Hèracles, i que finalment va engendrar al
Minotaure.
Minos i el Minotaure
Al cap d'un temps Zeus va
abandonar Europa però no abans de deixar-la en una bona posició, atès que la va
casar amb Asterió, rei de Creta. Asterió va adoptar els fills de Zeus com si
fossin propis i, en conseqüència, quan va morir, els tres germans es
van disputar la seva successió. Minos va pretendre tenir-hi dret pel
suport que li donaven els déus. Per demostrar-ho va demanar a Posidó que fes
sortir un toro del mar amb la promesa que tot seguit el sacrificaria en honor
seu. Posidó va accedir als seus desitjos i així va ser com un un esplèndid brau
va eixir prodigiosament de les aigües.
D'aquesta manera Minos va aconseguir el tron de Creta, però no es va veure
amb cor d'immolar un animal tan bell. El va afegir als seus ramats i va
sacrificar-ne una altre de menys esplèndid. La venjança de Posidó fou terrible:
féu que l'esposa de Minos, la reina Pasífae, s'enamorés
follament del toro, el qual, temps després, acabaria errant embogit
per Creta fins que Hèracles el sotmeté.
Pasífae es va unir amb el toro
per mitjà d'una estratagema ideada i executada per Dèdal. Va fabricar una vaca
de fusta, buida per dins i recoberta d'una pell vaquina, a l'interior de la
qual es va amagar la reina. Tot seguit la va deixar en un prat on solia
pasturar el toro, que ben aviat la va descobrir i s'hi va aparellar. Al cap de
nou mesos Pasífae va donar a llum una criatura
monstruosa, amb cos humà i cap de toro. Li posaren el nom d'Asterió
però fou més coneguda com el Minotaure. Com és natural Minos s'adonà de seguida
que no era fill seu i, ple de vergonya i horror, el volgué ocultar dels ulls de
tothom. Amb tal finalitat Dèdal va dissenyar i construir el Laberint, un
edifici de corredors, sales i patis tan intricat que ningú que hi entrés podia
trobar-ne la sortida. Allà va créixer i va viure el Minotaure, sol i allunyat
de tot contacte humà. Només un cop a l'any entraven en el Laberint set nois i
set noies que Atenes enviava com un tribut anual a Minos. Tots ells eren
acabaven devorats pel monstre.
Teseu i el Laberint
Atenes, doncs, havia d'escollir
cada any catorze xics d'entre el seu millor jovent i contemplar amb immensa
aflicció com partien cap a Creta perquè no se'n tornés a saber mai més res.
Però va arribar un any que el príncep Teseu, va demanar ser
inclòs en la tria amb la intenció d'acabar amb aquella sagnia. Abans
de partir va prometre al seu pare, el rei Egeu, que, si hi reeixia, canviaria
les veles negres de la nau per unes de blanques com a senyal de retorn
victoriós.
Quan desembarcaren a Creta, el
bell Teseu va enamorar al primer cop d'ull Ariadna,
una de les filles de Minos i Pasífae, que es trobava entremig de la gernació
que els havia anat a rebre al port. La princesa sabia quina sort esperava al
jove i, desesperada, va córrer a suplicar a Dèdal que ideés un pla per
salvar-lo. L'inventor cedí als seus precs i li donà un cabdell de fil amb les
instruccions per no perdre el camí dins el Laberint. Ariadna va fer arribar fil
i instruccions a Teseu.
Aquella volta, però, tot va ser
diferent: els joves atenesos van penetrar dins el Laberint, sí, però un cop
dins Teseu no va permetre que perdessin la serenitat. Van endinsar-s'hi
caminant lentament un bona estona, amollant el fil que li havia proporcionat
Ariadna al llarg de tot el trajecte. Per fi se'l van trobar. El Minotaure es va
precipitar damunt seu, però Teseu s'hi va enfrontar valentament, desarmat i
tot. Després d'una llarga i violenta lluita el príncep va
aconseguir matar el monstre. Tot seguit van poder desfer el camí
gràcies al guiatge del fil i van eixir sans i estalvis del Laberint.
Ariadna els esperava fora i els
va conduir fins a la seva nau, on va embarcar amb ells. Van fer escala a l'illa
de Naxos, on Ariadna es va quedar adormida mentre els altres anaven a
proveir-se dels aliments i l'aigua necessaris. Teseu, que no corresponia al seu
amor, va aprofitar l'ocasió per marxar sense despertar-la. Quan Ariadna es va
desvetllar, va veure les naus ja a l'horitzó. Mentre plorava desconsoladament
la va trobar Dionís amb tot el seu seguici, se'n va enamorar i s'hi va casar.
Teseu va seguir amb el seu
viatge però no es va recordar de canviar les veles negres per les blanques
abans d'atansar-se a Atenes, tal com havia acordat amb el seu pare. Egeu, que
es passava el temps a la vora d'un penya-segat escodrinyant ansiosament
l'horitzó amb l'esperança de veure'l tornar, per fi va albirar el vaixell...
però arribava amb les veles negres. Desesperat pel fill que creia mort, es va suïcidar precipitant-se al mar, que d'aleshores ençà s'anomenaria
Egeu en memòria seva. Podem imaginar com la tristesa i la culpabilitat
van abatre Teseu, que es va convertir en el nou rei d'Atenes.
Dèdal i Ícar
Mentrestant a Creta Minos,
enfurit per la mort del Minotaure i la fugida dels atenesos i de la seva filla,
va castigar Dèdal. El va tancar amb el seu fill Ícar dins el Laberint,
que era tan embolicat que ni tan sols el seu constructor en sabia trobar la
sortida. Tot i així l'astúcia i la traça de Dèdal no podia ser reclosa pels
murs del Laberint: va enginyar-se l'elaboració d'unes ales que va confeccionar
amb cera i plomes per al seu fill i ell mateix. Amb les ales van poden eixir
del Laberint, no sense que abans avisés seriosament al seu fill que no
s'envolés massa perquè la calor del sol podria desfer la cera de les ales.
Això no obstant Ícar, un
adolescent rebec, no va fer cas de l'advertiment del seu pare, sinó que,
entusiasmat pel fet de volar, es va enlairar cada cop més i més fins que el sol
va fondre la cera de les ales i va caure en picat. El seu pare va contemplar
com el seu fill es va estimbar en el mar, impotent per salvar-lo. Les seves restes van ser enterrades en una illa propera que rebria el
nom d'Icària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Bonviure sempre intenta crear un clima de relacions favorable, per això et demanem que no publiquis cap comentari que pugui ser ofensiu.
Gràcies!