8 de juny de 2017

No corris, camina! Marxa nòrdica, l’alternativa al ‘running’

Caminar amb bastons, més que un esport de moda, és una inversió econòmica en salut i qualitat de vida. La marxa nòrdica és una activitat a mig camí entre l’esport, la salut i la filosofia.

Aquesta activitat va començar a Finlàndia a mitjans dels anys seixanta, tot i que ja feia més de tres dècades que els practicants d’esquí nòrdic utilitzaven aquesta tècnica per entrenar-se quan no hi havia neu. Als vuitanta va saltar als Estats Units com a pole walking, traducció del terme original finlandès sauvakävely.

La marxa nòrdica compta amb centenars de milers de practicants a l’Europa Central. A més dels països nòrdics, a Alemanya és tot un fenomen social. A l’estat espanyol comença a agafar embranzida, especialment a Catalunya.

A algunes persones encara els costa entendre la necessitat de caminar fent servir bastons, si realment no tenen cap limitació física que els obligui a dur-ne.

La Federació Espanyola d’Esports de Muntanya ha aixoplugat sota el seu paraigua la marxa nòrdica.
En alguns països ja hi ha metges que prescriuen la marxa nòrdica com a teràpia eficaç per solucionar tota mena de problemes físics.


Caminar amb bastons és un exercici de baix impacte; hi ha entre un trenta i un quaranta per cent menys d’impacte del nostre pes corporal sobre les articulacions dels turmells, genolls i malucs.

Té una sèrie de beneficis des del punt de vista postural i cardiovascular, i el fet que, a més, actua com a reductora dels índexs de greix corporal perquè implica el 90% de la musculatura del cos, i també redueix la incidència de contractures i del malestar físic general.

Caminar augmenta els nivells d’endorfines (l’hormona del benestar), però també de la dopamina, que ens ajuda a dormir millor. Quan caminem sovint, millorem la capacitat pulmonar i, per tant, augmentem el volum d’oxigen que aspirem, cosa que potencia el treball del múscul cardíac i el cabal del reg sanguini, amb els avantatges per a la salut que això suposa.

Els bastons per fer marxa nòrdica són diferents dels que es fan servir per fer trekking o travessies de muntanya. Són més prims i lleugers, i es diferencien, sobretot, en el mànec, que porta una corretja i estan dissenyats per permetre els moviments d’obrir i tancar la mà, fonamentals per potenciar el reg sanguini i evitar inflamacions.

Però la marxa nòrdica no és només caminar. Per entendre la tècnica i, sobretot, aprofitar millor el rendiment d’aquesta pràctica, convé iniciar-s’hi a través d’unes classes amb monitors especialitzats que ens ensenyaran primer la manera d’agafar els bastons i després la manera de creuar el moviment dels braços i les cames.

Caminar és la primera cosa que vol fer un nen i l’última a la qual vol renunciar una persona quan es fa gran. En un món de massa velocitat i massa presses, caminar pot ser la millor alternativa a córrer, que de vegades és massa agressiu per a les nostres castigades articulacions.

Segons l’Agència de Salut Pública de Catalunya, caminar mitja hora cada dia a un bon ritme genera uns efectes metabòlics per al cos molt positius. Els responsables d’aquest organisme, juntament amb oncòlegs i cardiòlegs, coincideixen a assenyalar que a Catalunya moren cada any més de tres mil persones com a conseqüència del sedentarisme. La immobilitat està relacionada amb malalties com diversos tipus de càncer, diabetis i moltes patologies cardíaques. Moure’ns de manera intensa, a l’edat que sigui, ha de deixar de ser vist només com un esport, també és una necessitat terapèutica.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Bonviure sempre intenta crear un clima de relacions favorable, per això et demanem que no publiquis cap comentari que pugui ser ofensiu.

Gràcies!