Si les adquireixes equivocadament
comprovaràs les seves mancances en activitats on no acaben d’encaixar.
Tot i que pot semblar lògic que
dues motxilles diferents però de mida equivalent es poden fer servir per a les
mateixes coses, certs components poden adaptar-les a determinats usos i
allunyar-les d'altres.
A nivell general, el que prima en
les d'excursionisme és la ventilació de l'esquena i que ofereixin un bon nombre
de butxaques per facilitar la vida als usuaris. En les d'alpinisme, en canvi,
la lleugeresa, compacitat i estabilitat són tres dels atributs més buscats.
DAYPACK
és una paraula molt estesa per designar les motxilles dirigides al món del
trekking. Contenidors per a activitats generalment d'una jornada amb unes
capacitats que ronden els 20-30 litres, fins a un màxim de 40-45 l.
Motxilla d'atac és una denominació
derivada de temps passats on els viatges o aproximacions es feien amb motxilles
de gran capacitat fins a un càmping o un refugi. Dins d'aquestes motxilles, a
poder ser ben comprimida i plegada, en viatjava una altra de mida reduïda
(també uns 20, 30, 35 litres ...) que era suficient per transportar tot el
necessari en escalades tècniques i acompanyar els moviments de l'usuari sense
produir desequilibris, fossin o no plenes.
Daypacks versus climb tools
Una mida i capacitat similars pot
distreure del veritable destí de les motxilles si no es tenen en compte alguns
detalls importants.
Per regla general una motxilla de
dia per excursionisme té un compartiment principal al qual s'accedeix
mitjançant cremalleres.
En canvi, les que estan pensades
per a alpinisme prescindeixen d'aquest sistema d'obertura per evitar riscos de
trencament. És cert que no sempre és així, però hem de reconèixer que és un
detall que marca la diferència.
La forma d'unes i altres també
les delata. Mentre les de trekking són amples a la base i més reduïdes a la
part superior, les d'escalada són estretes baix per créixer cap amunt.
Els accessoris també diuen molt
d'elles. Un DAYPACK ( motxilla de trekking ) té múltiples butxaques amb
cremallera, sistemes per penjar un bastó i, com a molt, un únic portapiolet.
Les d'atac porten compressors,
doble portapiolet i, com a molt, una butxaca portadocuments a la part superior.
Altres elements distintius
L'accés a la motxilla mitjançant
una cremallera és gairebé exclusiu de les motxilles per trekking.
Les d'atac, poden tenir algun
accessori per immobilitzar i transportar una corda o fins i tot uns grampons, però destaquen per
la seva neteja de línies que pretén evitar s'enganxin i puguin esquinçar-se.
Tot i que els materials d'unes i
altres són similars, les d'escalada i alpinisme tenen components termosegellats.
Esquenes de moda
Per a les motxilles de trekking
s'han popularitzat les esquenes ventilades, moltes d'elles amb barnillatges i
teixits de reixeta muntats amb tensió, el que les separa del compartiment
principal. Com els moviments de l'activitat no solen ser extrems, i el centre
de gravetat corporal no varia massa, aquest tipus de revers són adequats per
caminar.
Els escaladors solen preferir les
esquenes més senzilles, de les anomenades "de contacte" que se
cenyeixen completament a la seva anatomia encara que no transpiren tant, ja que
moltes d'elles no tenen ni tan sols canals de ventilació o matèries perforades.
Imprescindible o molest
On un excursionista pot veure
complements imprescindibles, un escalador pot advertir components pesats i
voluminosos. Un bon nombre de butxaques, corretges on penjar accessoris,
cinturons encoixinats ... vindran molt bé a l'excursionista però molestaran a
qui busqui un equipatge compacte que no s'enganxi a sortints de roca i persegueixi
una gran resistència mecànica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Bonviure sempre intenta crear un clima de relacions favorable, per això et demanem que no publiquis cap comentari que pugui ser ofensiu.
Gràcies!