21 de juny de 2016

Senderisme i senders

El senderisme permet conèixer un país, la seva cultura, la seva història i el seu paisatge natural i humà, travessant-lo a peu per camins senyalitzats: els senders.

Els diferents tipus de senders que hi ha permeten que tothom tingui un sender al seu abast i pugui practicar aquesta activitat.

A Catalunya, el caràcter principalment muntanyenc de la seva geografia, unit a la important riquesa arqueològica i monumental escampada arreu del territori, així com la variada bellesa paisatgística, situa els nostres senders al nivell dels millors d’Europa, alhora que el clima suau del país els fa transitables la major part de l’any.

Les entitats excursionistes que formen la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) són les encarregades del manteniment i senyalització d’una xarxa de senders de més de 11.000 km.

A aquests clubs també cal afegir-hi aquelles institucions públiques o privades promotores d’una part dels quilòmetres de la xarxa.



Tipus de senders
En funció del seu quilometratge, els senders homologats es poden dividir en tres grans grups:
– Senders de gran recorregut (GR®), de més de 50 km, marcats amb franges blanques i vermelles.
– Senders de petit recorregut (PR®-C), d’entre 10 i 50 km, marcats amb franges blanques i grogues.
– Senders locals (SL®-C), de menys de 10 km, marcats amb franges blanques i verdes.


Senyalització dels senders
Quan transitem per un sender homologat podem trobar-nos tres tipus de senyals de pintura:

– Marques de continuïtat: formades per dos rectangles superposats, el color de les quals varia en funció del tipus de sender pel qual transitem.

– Marques de direcció equivocada: es tracta d’una creu en forma de “X” on el color blanc sempre està per sobre del sender.

– Marques de canvi de direcció: formades per dues traçades paral·leles que simulen el canvi de direcció. En aquest cas el color blanc sempre envoltarà el color del sender.

L’itinerari dels senders homologats se senyalitza en els seus extrems, en les cruïlles i en els llocs on és difícil seguir-lo. Aquesta senyalització pot ser en forma de rètols indicadors, estaques o de senyals pintats als arbres, pedres o altres elements.


Federació Europea de Senderisme
Existeix una Federació Europea de Senderisme  responsable, entre d’altres funcions, de coordinar la xarxa de senders que creua Europa en totes direccions, unint nacions i pobles. D’aquests senders  tres passen pel territori català: l’E-12 (corresponent al GR 92); l’E-7 (que correspon al GR 4); i l’E-4 (que coincideix amb el GR 7).






A tenir en compte
Els senders són propostes per a seguir un itinerari determinat. Les marques són exclusivament elements informatius que indiquen per on passa l’itinerari previst.

És materialment impossible garantir el manteniment d'aquesta senyalització. És per això que es recomana als usuaris dels itineraris senyalitzats que no es refiïn només dels senyals.



Font: www.feec.cat



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Bonviure sempre intenta crear un clima de relacions favorable, per això et demanem que no publiquis cap comentari que pugui ser ofensiu.

Gràcies!