Psoas, el múscul de l'ànima

En el més profund del nostre cos es troba el psoas, un petit múscul que connecta la part superior i inferior del cos. Aprendre a relaxar-lo, per tant, ajuda a guanyar una major estabilitat.

Aquest múscul actua com una mena de pont penjant entre el tronc i les cames, transferint el pes de dalt a baix i realitzant una funció estabilitzadora de la columna vertebral.

D'altra banda, el psoas també actua com a suport intern de l'abdomen, una mena de "lleixa" en diagonal sobre la qual s'assenten els òrgans vitals d'aquesta zona.

El psoas és, doncs, l'eix físic d'un cos equilibrat i estable. És un múscul vital en tot moviment que impliqui equilibri, rotació del tronc i de les cames i en definitiva, qualsevol moviment general del cos. Per això, els moviments inadequats i les males postures tendeixen a forçar el funcionament del psoas, per exemple en una activitat motora aparentment tan senzilla com caminar.

Però si aquest múscul es fa servir constantment per corregir l'estabilitat interna, al cap del temps pot començar a perdre flexibilitat i a escurçar-se de forma crònica.

Aquests trastorns poden provocar, a la llarga, lesions cròniques a l'esquena, al cap del fèmur o als genolls.

A més, l'atròfia del psoas comporta alteracions emocionals. L'ansietat o l'apatia poden estar  relacionades amb un psoas inhibit. Igualment, la sensació permanent d'inseguretat pot estar directament connectada amb el sobreesforç continu per mantenir l'equilibri de l'esquelet.

Per relaxar el psoas, hem de desenvolupar la confiança en l'equilibri del nostre esquelet. Un cos relaxat sosté el seu pes de manera natural sobre la seva pròpia estructura òssia. Quan aprenem a repartir el pes sobre l'esquelet i a sostenir-se sense esforç, la sensació es tradueix en una actitud emocional de seguretat i equilibri.

No obstant això, alliberar el psoas, al principi pot ser problemàtic. A l'intentar "deixar anar" els ossos i relaxar la musculatura, pot envair-nos una sensació de vertigen. Els primers exercicis de relaxació poden donar una primera impressió d'inestabilitat, que és passatgera. Així mateix, una vegada comencem a relaxar-nos, podrem travessar una etapa d'emocions confuses, ja que l'atròfia del psoas pot estar relacionada amb problemes emocionals.

Conseqüències d'un psoas escurçat

L'escurçament del psoas genera una tracció de les vèrtebres cap avall. Per tant, un escurçament prolongat produeix que les vèrtebres aixafin als discos. Si no resolem aquesta tensió permanent, es pot generar dolor lumbar, ciàtica, pinçaments, protusions discals o inclús  una hèrnia.

A més, si només és un dels dos psoas el que està escurçat, torsiona la columna, i pot generar una escoliosi adquirida. I si la contracció és bilateral, produeix una hiperlordosi lumbar.

Per aquests motius és important estirar habitualment.

Una de les raons per les quals es provoca l'escurçament del psoes és per passar moltes hores assegut: la gent que té una feina d'oficina o els conductors són els candidats ideals per a patir aquest problema.

D'altra banda, els ciclistes, practicants d'spinning i runners són els esportistes que més paperetes tenen per patir escurçament de psoas degut a la posició que te la cadera en la seva pràctica esportiva.

Per què s'escurça el psoas?

El psoas és un múscul bastant especial, ja que s'escurça quan està relaxat i s'allarga mentre es treballa, al contrari que la major part de la musculatura. Aquest és el motiu pel qual sofreix un escurçament en el cas de persones sedentàries.

Alguns estiraments pel psoas:

a) Obertura pronunciada cap endavant, avantbraços recolzats al genoll anterior, pelvis molt baixa i genoll anterior flexionat i tocant a terra.

b) Extensió de genoll posterior, sense aixecar la pelvis.

a) Clavar genoll.

b) Retroversió de la pelvis aplanant la zona lumbar.

c) Avançar la pelvis mantenint la retroversió. El tronc ha quedat recte durant tot l'exercici.