La Llegenda de Gara i Jonay

Segons aquesta llegenda "guanche", l'aigua que raja de la font de set canelles d'Epina és capaç de desxifrar el destí amorós d'aquells que es mirin en ella; si el reflex que retorna l'aigua és nítid, vol dir que aquesta persona tindrà sort en l'amor, però si, per contra, el reflex és tèrbol, aquesta persona estarà condemnada al patiment i al desamor.

Tots els anys, el dia de "Beñesmén" (festa guanche en que es celebraval'arribada del nou any i en la que honraven als seus déus. Aquesta festa  coincidia amb l'època de la collita), les noies en edat de casar-se s'acostaven a aquesta font per veure que els deparava el futur en el tema amorós.

Un any,  una d'aquestes joves era Gara, la princesa d'Agulo. En arribar a la font, Gara es va mirar a l'aigua i va veure la seva imatge clara reflectida, però va quedar-s'hi massa temps i  el sol va acabar per reflectir-se en l'aigua i la va encegar.

Gerián, l'encarregat d'interpretar els símbols màgics, va advertir a la princesa que fugís del foc  o es veuria consumida per ell.

Com cada any, els nobles de Tenerife eren convidats a participar en les festes. Entre ells, viatjava  El Mencey ( "rei dels guanches" ) de Adeje juntament amb el seu fill Jonay.

Quan Jonay va veure Gara es van enamorar,  van fer públic el seu compromís i en aquell mateix moment, el Teide, conegut com Echeyde (infern), va començar a escopir lava i foc d'una forma tan aterridora, que era possible veure-ho des de l'illa de la Gomera.

És aquí on el presagi anunciat pel savi Gerián pren forma:

                 Gara, princesa d'Agulo, lloc de l'aigua.

                 Jonay, procedent de l'illa de l'Infern, lloc del foc.

El pare de Gara va explicar l'auguri de Gerián al pare de Jonay, i ràpidament es va desfer l'enllaç. Jonay va tornar amb el seu pare a Tenerife i el Teide va parar de treure foc.

Però , Jonay no es va resignar a perdre a Gara i inflant 2 bufetes d'animal va sortir al mar en plena nit. Quan les forces li flaquejaven, les bufetes l'ajudaven a nedar i així, a la sortida de l'alba va arribar a les costes de la Gomera i va anar a la recerca de la seva estimada.

Junts van decidir escapar a través dels boscos de laurisilva. Però el pare de Gara es va assabentar de la fugida de la seva filla i va anar a buscar-la acompanyat per un nombrós grup d'homes que no van trigar a trobar-los.

Gara i Jonay en el seu afany de fugir van pujar a la muntanya més alta de la Gomera on es van adonar que no tenien escapatòria. En aquest moment van decidir que preferien morir junts que viure separats.  

Jonay  va agafar una vara de cedre i la va afilar pels dos extrems. Quan va estar llesta, van estrènyer els seus cossos contra la punta de la vara i es van fondre en una abraçada eterna, mentre la vara es clavava en els seus cors.

D'aquesta manera van aconseguir estar junts per sempre.

Gara, princesa de l'aigua i Jonay, príncep del foc, donen nom avui en dia al cim més alt de la Gomera i al Parc Nacional de Garajonay.