Andalusia Sud, els Parcs

Parc Natural de Los Alcornocales

Extensió: 167767.0  ha. Data de declaració: 28 de Juliol de 1989

Sòl, humitat i aprofitament tradicional han estat els factors determinants per mantenir l'extensió més gran de sureda de la Península Ibèrica, el Parc Natural Els Alcornocales.

Situat a la província de Cadis i part de Màlaga, s'estén fins al Parc Natural del Estrecho, presentant gran diversitat de relleus i paisatges.

El principal responsable d'aquesta riquesa és l'aigua, present en nombrosos rius, rierols i embassaments. Però sobretot destaca la humitat provinent de la costa, que s'acumula formant boscos de boira en valls estretes i profundes. En aquestes condicions es conserva una flora molt singular, pertanyent a l'Era Terciària, la Laurisilva.

Els sòls de gres, que han afavorit la sureda, també alberguen roures i roure andalús en les zones més humides. En aquests bosquets hi cacen les àguiles , els esparvers i els gamarussos.

A les zones més altes hi habiten la cabra salvatge i nombroses aus rapinyaires, destacant el voltor comú, l'àguila cuabarrada o el falcó pelegrí.

A les zones baixes apareix la pastura que alimentarà el bestiar típic de la zona, la vaca retinta.

Parc Natural de la Sierra de Grazalema

Extensió: 53411.0  ha. Data de declaració: 13 de Febrer de 1985

A cavall entre Cadis i Màlaga, apareixen aquestes serres de relleus abruptes i contrastats a causa de la seva història geològica. L'erosió produïda per l'aigua ha creat espais de gran bellesa com la cova de més longitud d'Andalusia, que destaca per hivernar-hi uns 100.000 ratpenats.

L'element més emblemàtic del Parc, a més del dens bosc mediterrani d'alzines, sureres i roures, és el "pinsapo" , principalment concentrat a la Sierra del Pinar, per ser el lloc més plujós de la Península. Aquesta espècie és descendent dels avets centreeuropeus que formaven aquí grans boscos a les èpoques glacials.

Avui aquests "pinsapos" habiten únicament en aquest espai, en el Parc Natural Sierra de las Nieves i en la Sierra Bermeja (tots dos a la província de Màlaga).

La vegetació ben conservada dóna lloc també a una fauna rica: cérvol, cabirol, conill, perdiu i la cabra salvatge. Destaquem les nombroses aus, amb 136 espècies diferents, com l'àguila cuabarrada i el voltor comú, aquest últim té aquí una de les colònies més grans d'Europa.

Parc Natural del Estrecho

Extensió: 18931.0  ha. Data de declaració: 21 de Març de 2003

Aquest parc natural marítim-terrestre, situat entre l'Atlàntic i el Mediterrani, alberga una riquesa natural de gran singularitat.

Marcat per les dures condicions climàtiques de la zona i el pas de civilitzacions des de temps remots, acull una flora i fauna molt adaptades i fruit de la convergència d'àrees naturals molt diferents.

Aquesta diversitat es reflecteix en un important recurs, el paisatge, trobant penya-segats i plataformes d'abrasió a un costat de Tarifa i platges sorrenques de l'altra.

Els vents de llevant i ponent juguen un paper fonamental en l'essència d'aquest espai: han configurat el terreny, definit les rutes migratòries de les aus i construït dunes.

L'home ha sabut aprofitar la seva força per generar energia neta i practicar esports com el surf en totes les seves variants. A Tarifa, internacionalment coneguda pel windsurf, el vent ha aconseguit, entre d'altres aspectes, frenar l'urbanisme de sol i platja de la dècada dels 70.

Podem gaudir també de belles platges com la de Los Lances, emparada sota la figura de protecció de Paratge Natural, o la de Bolonya, la famosa duna ha estat declarada Monument Natural. En aquests arenals costaners creixen plantes adaptades a la sequera i el vent.

Al voltant hi ha pins pinyoners, procedents de la repoblació practicada en els anys 60 per contenir les dunes, juntament amb un matoll d'alt valor ecològic. Endinsant-nos en la serra apareixen alzines, sureres i ullastres juntament amb eucaliptus de repoblació. En els penya-segats destaquen els fonolls marins i per tot arreu narcisos i ginestes.

Però les protagonistes del parc són, sens dubte, les aus. Entre les residents, les de major presència són la cigonya blanca, el falcó, el milà negre i el voltor comú. També és possible veure àguiles imperials, àguiles cuabarrades i fins i tot falcons pelegrins. Aquesta riquesa ornitològica es multiplica amb el pas de les aus migratòries.

Les aigües de l'Estret alberguen valors naturals molt importants, i en aquesta zona encara es produeixen descobriments de noves espècies. S'han comptabilitzat més de 1.900 espècies de flora i fauna marina, sent les més freqüents i importants la tortuga o el dofí. En aquest lloc es gaudeix d'extenses praderes d'algues, indicadors de la qualitat ambiental de l'aigua.

Parc Natural de la Breña i Marismas de Barbate

Extensió: 5077.0  ha. Data de declaració: 28 de Juliol de 1989

En aquest parc, un dels de menys extensió d'Andalusia, s'hi distingeixen fins a cinc ecosistemes diferents: marí, penya-segat, pineda, maresmes i sistemes dunars.

Destaca l'impressionant Tajo de Barbate que, amb més de 100 metres d'altura, constitueix el penya-segat més notori de l'Atlàntic andalús.

Al costat d'esbarzers i figueres creixen plantes típiques d'ambients salins. En els buits de la pedra crien nombroses aus: gralles, gavines o falcó pelegrí. Entre les rapinyaires, destaquen l'àguila pescadora, l'òliba i el xoriguer comú.

Aquesta biodiversitat es multiplica en les maresmes i llacunes, que acullen gran nombre d'aus, en ser una zona de nidificació i pas de migracions: ànec collverd, bernat pescaire, ....

Un altre paisatge característic és la pineda de la Breña. La seva intensa repoblació per frenar les dunes mòbils l'han convertit en el major pineda de Cadis. Aquí, l'aroma a pi es barreja amb el de romaní i l'espígol que, juntament amb el margalló o el llentiscle, formen el matoll mediterrani existent. La pineda s'estén fins vorejar el penya-segat, on el pi blanc conviu amb bosquets de savines i ginebres.

Destaca, també, la Torre del Tajo, una de les torres sentinelles que en els segles XV i XVI alertaven sobre naus pirates i que, posteriorment, van presenciar la Batalla de Trafalgar.

Però ja des dels fenicis, el paper de la mar era fonamental, gràcies a la pesca. Actualment, Barbate segueix sent un gran centre pesquer.

Parc Nacional i Parc Natural de Doñana

Parc Nacional. Extensió: 54251.65  ha. Data de declaració: 28 d' Octubre de 1969

Parc Natural. Extensió: 53835.0  ha. Data de declaració: 28 de Juliol de 1989

Doñana presenta un mosaic de diferents paisatges on conviuen una àmplia varietat d'espècies de plantes i animals. La seva extensió i situació estratègica converteixen aquest espai natural en un lloc important per les aus migratòries. Doñana destaca com una de les zones humides més importants d'Europa.

L'enclavament Espai Natural Doñana, conformat pel Parc Natural i Nacional del mateix nom, és un paradís pels amants de l'ornitologia. A principis de tardor i durant l'hivern es pot gaudir de la presència de milers d'aus aquàtiques procedents del nord d'Europa. A la primavera i estiu arriben des d'Àfrica a la recerca d'aliment i d'un clima més suau.

Doñana és un lloc privilegiat donada la varietat de paisatges existents en el seu entorn. El Coto del Rei, el Abalario i la pineda de l'Algaida alberguen extenses pinedes de pins pinyoners i un dens matoll mediterrani que proporcionen un hàbitat adequat al emblemàtic linx ibèric i a diverses espècies de rapinyaires com l'àguila imperial.

Un altre punt d'interès de l'espai es troba en el sistema de dunes fòssils de l' Asperillo que discorre paral·lel a la costa. Des de la platja, es pot contemplar l'impressionant Penya-segat del Asperillo, declarat Monument Natural per la seva singularitat i bellesa.

Aquestes terres han estat poblades i modificades per l'home al llarg de la seva història. Encara es practiquen usos tradicionals com l'apicultura, la recol·lecció de pinyes o l'agricultura. 

Font: Espais Naturals d'Andalusia.