La síndrome de la clase turista

Aquest terme apareix a finals dels  90 quan es va detectar que persones que realitzaven viatges de llarga durada en avió tenien un risc major de patir trombosi.

El nom es va originar quan es va relacionar el problema amb el reduït espai entre seients dels avions en classe turista de la majoria de les companyies aèries, encara que després s'ha demostrat que aquest no és el problema del tot, sinó la manca d'exercitació de les cames en un prolongat temps.

Afecta a viatges prolongats en automòbil, autobús o tren. Això vol dir que  els factors fonamentals en l'aparició d'aquesta síndrome són la immobilitat i la restricció d'espai físic, d'aquí que s'utilitzi també el terme "síndrome del viatger immòbil".

Durant un viatge prolongat en avió, tren, autobús o cotxe, cal tenir en compte els factors ambientals i els individuals.

Els ambientals es resumeixen en un ambient amb humitat relativa baixa, reducció del contingut d'oxigen i de la mobilitat secundària a un espai limitat per passatger. Això és aplicable, com ja s'ha comentat, a diversos mitjans de transport.

Els factors individuals són múltiples, però els més importants són l'obesitat, problemes de mobilitat reduïda, intervencions quirúrgiques recents, cardiopaties, varius, alteracions en la coagulació de la sang, tabaquisme, càncer , embaràs o l'edat.

Mesures preventives.

Cal evitar portar roba ajustada i cal fer exercici amb les cames durant el viatge per no romandre immòbil tot el temps.

Es poden portar uns mitjons elàstics de compressió.

Fer exercicis musculars  i dormir en posicions en les quals una extremitat o part del cos no impedeixi la circulació en una altra part.

Beure molt líquid però abstenir de prendre alcohol perquè deshidrata.

En pacients amb alt risc de trombosi és aconsellable prendre àcid acetilsalicílic per a la circulació abans i després del viatge doncs ja se sap que l'aspirina és un tractament anticoagulant.