Val d'Aran : un País Occità

Occitània és una nació europea mil·lenària. És una terra amb una llengua i una història pròpies i un poble que es perfila al llarg del temps gràcies a l’aportació ètnica de celtes, ibers, lígurs, grecs, romans i visigots.

Avui, Occitània està políticament dividida entre els estats espanyol, italià i francès, on s’ubica la major part del seu territori i població.

No és reconeguda internacionalment com a entitat política, però la llengua occitana és oficial al Principat de Catalunya, i a la Vall d’Aran, d’on és la llengua pròpia.

La història de la Val d’Aran està íntimament lligada a la cultura occitana del sud de França, amb uns vincles que han estat sempre més forts que amb la Península ibèrica a causa de la complexa orografia que ha actuat com una frontera natural durant segles, mentre que el riu Garona i el seu fluir en sentit nord li ha mantingut sempre una porta oberta amb el país veí.

S'ha de recordar que un 30% del territori de la Vall està per sobre dels 2000 metres d'altitud, i el seu clima atlàntic manté un gruixut mantell nival en els ports de muntanya durant diversos mesos l'any, que suposà un gran factor d'aïllament fins que s'inaugurà el túnel de Vielha l'any 1948.

A partir dels segles XI i XII els intents d'invasió per part de pobles estrangers foren molts, i les lluites i disputes entre francs i hispans van ser intenses.

No obstant això, els aranesos mantingueren el seu sistema d'autogovern, amb una divisió territorial per ‘terçons’, els seus corresponents ‘conselhers’ representants i el ‘Síndic’, en un sistema de terres comunals i on la casa i la família eren la base de l'organització social i econòmica.

Els aranesos van decidir voluntàriament quedar-se al costat de la corona Catalano-aragonesa, malgrat els molts vincles culturals que els unien a França, perquè van ser els seus reis qui reconeixeren i respectaren la seva organització administrativa.

El feudalisme, doncs, mai no va arribar a quallar a la Val d’Aran, ni tampoc cap altra llengua que no fos la variant gascona de la Llengua d'Oc o Occità que es parla actualment, i que va evolucionar directament del llatí però en paral·lel i separada de la llengua d'Oil, que derivaria en l'actual francès.

L'Aranès

L’aranès és una variant de la llengua occitana pròpia de la Vall d’Aran, on es parla des del segle XI.

La llengua d'òc o occità pertany al grup de llengües romàniques o neollatines i està constituït per sis dialectes: l'alpí, el llemosí, l'alvernyès, el llengadocià, el provençal, i el gascó. L'aranès és una variant del dialecte gascó.

La Vall d’Aran és l’únic territori de tot el domini lingüístic d’Occitània on l’aranès té un reconeixement oficial i una protecció institucional.

Com a conseqüència també és el territori de llengua occitana on aquesta és més viva i coneguda entre la població. Si en el conjunt de l’Occitània francesa el percentatge de la població que sap parlar la llengua occitana és d’un 16%, a l’Aran és superior al 60%.