El Parc Natural dels Ports

A cavall de la serralada Prelitoral catalana i el Sistema Ibèric, presenta una bona diversitat de valors naturals. Se'n poden destacar les comunitats vegetals d'interès biogeogràfic, la reserva de cabra salvatge i l'impressionant sistema de coves i avencs.

El Clima

El vessant sud-est, d’influència mediterrània, presenta un règim de temperatures molt més suau que el vessant interior, que suporta unes condicions més continentals. Amb l’altitud, el clima es transforma en submediterrani, fet que es tradueix en un augment de les precipitacions i una disminució de la temperatura.

Com en altres aspectes, pel que fa al clima, els Ports es presenten com una zona amb forts contrastos. En un no res, es pot passar de la calma més absoluta, al “vent de dalt” huracanat (del NW). Sovintegen les ràfegues de més de 150 km/h. Quan bufa el vent de dalt és normal veure la cella de mestral, un núvol que s’allarga sobre tot el massís. La cella es forma quan la humitat que porta el vent es condensa a causa de la baixada de temperatura que experimenta en arribar a les parts altes del massís. Aquest fenomen meteorològic es coneix com efecte föhn.

El Paisatge

Els Ports ofereixen un paisatge complex d'enorme diversitat basat en un sistema muntanyenc, a vegades humanitzat, però en la major part salvatge, lligat per una rica biodiversitat que li dóna forma i sentit.

Els Ports són un massís de relleu molt complex format per materials calcaris que determinen un relleu abrupte i trencat per diverses falles. Un relleu d'autèntic massís, el qual s'alça imponent entre les planes agrícoles veïnes.

El vessant oriental o marítim, molt escarpat i ric en cingleres i talussos, s'assimila a una grandiosa muralla que apareix del no-res.

És destacable el front de conglomerats bolcat cap a la depressió de l'Ebre, característic de les roques de Benet, el Periganyol o Sant Salvador.

Al sector occidental, els rius principals excaven gorges profundes de gran espectacularitat, com és el cas del riu Algars, el riu Matarranya a les Gúbies del Parrissal, les Gúbies del Regatxol a la capçalera del riu Ulldemó o les valls properes al Mas de la Franqueta al llarg dels Estrets.

El massís presenta també muntanyes destacables per la seva alçada i singularitat. El cim més alt de tot el massís és el Mont Caro, amb 1.441 m.

Pel que fa al paisatge vegetal, trobem des de zones típicament mediterrànies a les parts baixes del massís, fins als racons d'ambients humits i boirosos de les fagedes pròpies de paisatges centreeuropeus.

L'Home

Els Ports han estat ocupats per l'home des d'èpoques prehistòriques. Des dels inicis d'aquesta ocupació, han quedat les pintures rupestres de la Cova Pintada (Alfara de Carles) i restes trobades a la cova del Vidre i la cova de l'Hospital (Roquetes), que palesen assentaments de grups de caçadors dedicats a la captura de grans cèrvids (cabres salvatges, cérvols i cabirols).

Els primers pobladors permanents del massís van ser els ibers, com ho prova l'existència del poblat de la Penya del Gall (Horta de Sant Joan). Posteriorment, els àrabs van establir el poblat de les Roques de Benet (Horta de Sant Joan) i el poblat de Refalgarí (la Sénia).

Durant els segles XII i XIII, l'ocupació humana als Ports va rebre un fort impuls gràcies a les cartes de poblament atorgades pels cristians amb la intenció d'establir assentaments a l'interior del massís per aprofitar-ne els recursos.

A partir del segle XIII, i malgrat els successius episodis de pesta i fam, l'ocupació del massís va anar en augment, així com l'explotació dels seus recursos naturals, sobretot pel que fa a l'aprofitament fuster, l'elaboració de quitrà i l'establiment de nous camps de conreu.

Per tal de controlar aquests aprofitaments i fer complir les disposicions que la ciutat de Tortosa va dictar per a la conservació dels Ports, es van crear els primers guardes dels Ports, anomenats Vedalers, que van actuar fins al segle XVII.

A la dècada dels cinquanta comença el despoblament del massís amb el consegüent abandonament progressiu de les terres de conreu agrícola.

Alhora, l'Administració i propietaris particulars iniciaran la construcció d'una extensa xarxa de camins forestals que possibilitarà l'entrada de vehicles al massís i el seu ús turístic i lúdic.

Als inicis del segle XXI, la desaparició de les activitats agrícoles, l'abandonament de les pràctiques ramaderes tradicionals i la davallada del mercat de la fusta han afavorit el creixement dels boscos dels Ports, de manera que avui el paisatge torna a estar dominat pels extensos boscos de pins que van ser lloats pels àrabs ara fa quasi mil anys.

http://www20.gencat.cat/portal/site/parcsnaturals