A la primavera
i després d'un hivern amb força neu, ens començaran a arribar noticies sobre el
desglaç:
20/03/2014 - La calorada de tota la setmana passada
dispara el desglaç i ha reduït un 8% la quantitat de reserva de neu al Pirineu
que desaigua a l'Ebre.
Aquesta fosa de neu,
del 9 al 16 de març, és del 8%, uns 69 Hm³, segons la Confederació Hidrogràfica
de l'Ebre, que equivaldria a omplir mig embassament d'Oliana en només una
setmana.
En total la reserva actual és de 811 Hm³, que anirien cap a l'Ebre. És clar
que part d'aquesta aigua s'evaporarà, una altra serà aprofitada per la natura i
per necessitats humanes i una darrera part serà emmagatzemada a terra.
Però nosaltres volem parlar d'un altre desglaç, el que origina el canvi climàtic, i que
agreujat per l'acció directa de l'home fa que cada vegada les glaceres d'arreu
del món disminueixin.
Terminologia.
GLACERA O GELERA. És
una gran massa de gel estratificat i de neu granulada, formada a partir de
grans acumulacions de neu al llarg del temps. Es dóna en aquells indrets on a
causa de la seva alçada o latitud, al llarg de l’any s’acumula més neu
que no pas la que es fon. Aquestes grans masses de neu i gel es
desplacen de manera lenta cap al fons de la vall.
La neu recent es transforma
en neu granulada i finalment en gel glacial com a conseqüència de la pressió de
les capes superiors sobre les inferiors, i dels canvis de temperatura.
L’element principal que
distingeix les Geleres de les Congestes de Gel, és la seva capacitat de
desplaçament cap al fons de les valls. La traducció al castellà seria
“Glaciar”.
CONGESTES DE GEL. Són
masses de neu i gel de les mateixes característiques que les glaceres però que,
degut al seu menor volum, no tenen capacitat de desplaçament.
Als Pirineus n’hi ha en l’actualitat una
quarantena. Són restes d’antigues glaceres o fragments d’actuals
glaceres en retrocés que han quedat separats del cos principal. Representen un
estat intermedi entre la glacera activa i la congesta de neu.
La transformació de la
Congesta de Gel en una Congesta de Neu significa l’extinció de l’aparell
glacial. La traducció al castellà de la Congesta de Gel seria “Helero”.
CONGESTA DE NEU. Acumulació temporal de neu que pot superar un o més
períodes estivals però que no conté gel glacial.
La traducció al castellà
seria “Nevero”.
LÍNIA D’EQUILIBRI,
també anomenada Línia de les Neus Permanents, marca a finals d’estiu el punt
teòric on la temperatura mitjana anual és igual a 0º.
ESQUERDES. Les
glaceres estan en constant moviment i la seva velocitat és irregular. El gel
glacial, tot i la seva consistència, té una certa capacitat d’adaptació. El
podríem comparar, salvant les diferències, a la plastilina. En el moment en què
el gel no es pot adaptar a les variacions de velocitat de la glacera,
s’estripa. Aquests estrips són les esquerdes.
RIMAIA. És un dels molts
tipus d’esquerdes. Es forma a la part superior de la glacera, paral•lela a la
paret posterior del circ. Acostuma a ser permanent, tot i que a l’hivern queda
generalment coberta de neu procedent tant de precipitacions com d’allaus. A les
glaceres pirinenques més actives encara es poden trobar rimaies de
considerables dimensions.
MORRENES. Tots
aquells elements sòlids, diferents del gel, que es desplacen per les glaceres.
Es tracta d’un conjunt de runes, format per pedres, fragments de roca, sorra i
pols procedents de l’erosió. També s’hi poden incloure insectes, pol•len i tot
allò que no sigui glaç i vagi a parar a la gelera.
TORRENTS DE DESGLAÇ. Rierols
d’aigua de fusió que es desplacen per sobre de la superfície granulada de la
gelera i que l’arriben a allisar.
 |
| Aneto 2002 |
DIA A DIA D'UNA GLACERA
L’alçada de la línia de les neus permanents és variable en cada punt geogràfic
i està condicionada per diversos factors: per la quantitat de precipitació rebuda
en forma de neu, per la temperatura i per l’exposició a la radiació solar.
Als Pirineus aquesta línia
està al voltant dels 3.000 metres d’alçada, la
qual cosa indica que la zona d’alimentació de què disposen les glaceres
pirinenques és molt reduïda.
Una velocitat mitjana de
desplaçament estaria entre uns 20 i uns 200 metres anuals per les
glaceres dels Alps. Als Pirineus està, en aquests moments, sobre els 10 metres a l’any.
 |
| Aneto 2009 |
La mesura de la longitud de les
glaceres es fa anualment a finals d’estiu, abans que la neu de la
nova estació cobreixi el gel de la part inferior.
Si l’extrem de la glacera es
troba en el mateix lloc que l’any anterior, significa que la glacera te una situació d’equilibri. La fusió del gel ha estat
contrarestada pel desplaçament de la gelera.
Si l’extrem de la glacera retrocedeix, significa que la glacera no ha estat capaç de
contrarestar la seva fusió; el resultat: ha perdut massa.
Si, per contra, la glacera avança, significa que la glacera es troba en expansió.
Als Pirineus hi sobreviuen precàriament 54 aparells glacials, 27 glaceres i 27 congestes de gel.
 |
| Aneto 1987 |
La Glacera d’Aneto és la més extensa de les 27 glaceres actualment actives.
A finals de l’estiu del 2009 es va fraccionar en dues parts, com a conseqüència del retrocés que pateix.
Tres anys més tard, a l'estiu del 2012, el límit inferior oriental de la glacera es va separar del cos principal, formant una congesta de gel independent.
 |
| Aneto 2011 |
Més
informació a: http://www.gelicehielo.com. Web de Jordi
Camins, observador glaciòleg que fa 30 anys que estudia les glaceres del Pirineu.
Ha publicat diversos articles i llibres parlant d'aquest tema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Bonviure sempre intenta crear un clima de relacions favorable, per això et demanem que no publiquis cap comentari que pugui ser ofensiu.
Gràcies!