5 de setembre de 2013

Els Boscos de Tardor




Després de l’estiu és moment de preparar-se per rebre l’hivern. El fred s’apropa i el bestiar baixa de les zones altes de les muntanyes, on ha pasturat durant els mesos de bonança. És temporada de fires, de recollir els fruits de la terra i fer rebost, i l’època en què molts ocells emprenen el seu viatge cap a terres més càlides, ara que els dies s’escurcen. Però sobretot, la tardor fa acte de presència i els boscos dominats per arbres de fulla caduca ofereixen un espectacle cromàtic únic, enriquint el paisatge amb infinitat de tonalitats. En aquest article us parlarem d'alguns dels millors indrets per gaudir dels colors de tardor arreu de Catalunya encara que  som conscients que ens deixarem alguna que altra zona del nostre país on sens dubte també hi ha grans paisatges de tardor

La música de les fagedes a l’octubre és més aspra que a la primavera. Les fulles s’assequen i cruixen quan el vent les agita a la branca o les remou a terra. També els seus colors són uns altres: migren del groc al taronja fins assolir un to marró vermellós. De les fagedes que tenim al nostre país, la del Retaule, al Parc Natural dels Ports, és la més oculta i misteriosa. La tardor hi arriba com un convidat inesperat; es fa estrany trobar, tan al sud, un paisatge més habitual a Alemanya, Anglaterra o Suïssa. La presència del faig a les nostres latituds és tan excepcional que s’ha protegit amb la creació de la Reserva Natural Parcial de les Fagedes dels Ports.

Al terme de la Sénia, el barranc del Retaule acull unes cinquanta hectàrees de fagedes, travessades per camins que semblen extrets d’un conte. Compartint espai amb els faigs, hi creixen grèvols, moixeres, pins i teixos, com el que s’alça just davant de la font del Retaule. Però els faigs són els que pateixen la transformació més sorprenent. Si voleu gaudir de la tardor als Ports, aprofiteu també per visitar les fagedes de les Faixes Tancades, al barranc de la Vall, i les de Serrassoles.

Les fagedes són un ecosistema fràgil que a la tardor atreu molts caçadors de paisatges (i de bolets).

Menys hores de sol i més fred fan que uns altres boscos, els del Montseny també canviïn de vestit. Hi són especialment vistosos els castanyers, arbres robusts i corpulents que poden créixer un metre i mig cada any fins assolir els trenta metres. Al Montseny en trobem boscos densos. A la tardor, a més d’obrir els pellons plens de punxes per deixar caure les seves castanyes a terra, observareu com les seves fulles es tornen grogues, taronges i marrons. Aquest procés s’origina amb la disminució de la radiació solar i el descens de les temperatures mínimes, que aturen el procés de fotosíntesi que manté verdes les fulles. Podreu ser testimonis de la metamorfosi màgica del bosc tant als voltants de l’antic xalet de Fontmartina que fins fa pocs mesos acollia la seu del Parc Natural, com a l’entorn de Viladrau, on cada any, el darrer cap de setmana d’octubre, se celebra la Fira de la Castanya. La banda sonora la posarà el cruixit de les fulles caigudes que entapissen els camins.

Una altra zona molt per gaudir dels boscos de tardor és al Vidranès. En un extrem meridional dels prepirineus, entre les comarques d’Osona, el Ripollès i la Garrotxa sota el nom del Vidranès podem trobar un conjunt de serres i espais naturals. El seu paisatge és d’una gran bellesa i molt representatiu de la Catalunya humida.

Ben a prop, trobem el Puigsacalm i les fagedes d’encant de la serra de Curull. A la tardor podem pujar al Puigsacalm passant per senders envoltats de fagedes espectaculars i paisatges vegetals de gran bellesa. Gaudint del plaer de caminar per l’exquisida serra de Curull, coberta de fagedes, roures i alzines.

Un altre racó on poder gaudir dels boscos a la tardor és al Parc Natural del Alt Pirineu.

A les Valls d’Àneu es poden assaborir paisatges de gran bellesa que tenen un atractiu especial en el moment en què els arbres comencen a perdre la fulla. És un territori espectacular per gaudir del silenci i contemplar l’esclat de colors.

El conjunt format per l’extens bedollar de la vall de Noarre, i les bordes i prats del fons de vall, esdevé especialment atractiu a la tardor, quan els bedolls es vesteixen de tons grocs i taronges. Aquest paisatge contrasta amb els alts cims propers, que s’enfarinen de blanc quan cauen les primeres precipitacions.

El Pla de Boavi és un indret especial tot l’any, però a la tardor s’omple de màgia. Les muntanyes i els vessants esquerps que l’envolten contrasten fortament amb el pla, per on discorre el riu amansit. La paleta de colors de tardor es complementa amb l’aigua que travessa el pla i amb les últimes eugues o vaques que pasturen tranquil·lament.

Una visita a la Vall d’Esterri de Cardós sempre és un plaer per la vista. Els diversos arbres de fulla caduca converteixen la vall en un espectacle en l’estació amb més matisos de colors.

I finalment, al Bosc de Virós, un dels més valuosos de Catalunya, trobem l’única fageda del Pallars Sobirà. La fageda adopta una fosca coloració ataronjada que contrasta amb els grocs i rojos més vius d’altres caducifolis, i amb els verds més o menys foscos dels pins i avets, predominants en el paisatge forestal.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Bonviure sempre intenta crear un clima de relacions favorable, per això et demanem que no publiquis cap comentari que pugui ser ofensiu.

Gràcies!