Curiositats d'Islàndia

Islàndia és un petit país amb 103 km2 de terra i només 331.000 habitants, tot i així és una terra envoltada de màgia i llegenda.

Islàndia posseeix una societat desenvolupada i tecnològicament avançada, amb una cultura basada en l’herència nòrdica. La major part de la població és d’origen escandinau.

L’islandès és un idioma que procedeix de les llegües germàniques i que és d’una gran dificultat pels estrangers. Això es deu majoritàriament a que durant segles no ha rebut influències d’altres llengües i es conserva pràcticament com a l'època vikinga, sobretot en el referent a l’escriptura, ja que la fonètica potser ha evolucionat més.

Las lletres de l’alfabet són: 
A / a  - Á / á - B / b - D / d - Ð / ð - E / e - É / é - F / f - G / g - H / h - I / i - Í / í - J / j - K / k - L / l - M / m -N / n - O / o - Ó / ó - P / p - R / r - S / s - T / t - U / u - Ú / ú - V / v - X / x - Y / y - Ý / ý - Þ / þ - Æ / æ - Ö / ö

L’islandès té gèneres gramaticals: el masculí, el femení i el neutre, a més de singular i plural.

Les declinacions es fan servir en el cas dels substantius, pronoms, articles definits i adjectius. 
Els quatre primers numerals són:

Nominatiu o nefnifall

Genitiu o egnarfall

Acusatiu o þolfall

Datiu o þágufall

Per norma general l’accent recau sobre la primer síl·laba de la paraula.

En quant a idioma, també resulten curiosos els noms islandesos. 
La seva particularitat recau en que no tenen cognoms pròpiament dits, sinó que prenen el nom (el nom, no el cognom) del pare (i en algunes ocasions no gaire freqüents el de la mare) i li afegeixen la terminació “son” si és un nen i “dóttir” si és nena. Tradicionalment el cognom no és una part del nom, sinó una definició de a quina família pertany. Per això el cognom mai es fa servir en solitari com fem a d’altres països.

En alguns casos molt pocs freqüents en que dues persones properes portin el mateix nom i el mateix cognom, poden ser diferenciades fent servir el nom de l’avi i seguint l’estructura: X, fill de N (pare), fill de Z (avi).

A l’hora de fer llistes, no s’ordena per ordre alfabètic del cognom, sinó per ordre del nom.

Si parlem d’Islàndia hem de parlar de la seva mitologia provinent de la nòrdica i dels pobles germànics del nord. Va arribar a Islàndia a través dels víkings.

La part que va sobreviure a segles de boca-orella es va recollir en les “Eddas” i altres llibres medievals.

També tenen molta importància les Sagues o relats sobre personatges reals o inventats de l’època anterior a la cristianització.

Els déus de la mitologia nòrdica vivien a l’Asgard. Eren els Æsir (déus) i les Asynjur (deesses). El més important dels déus era Odin.

A la mitologia nòrdica hi altres éssers com són els gegants o Jotuns, les Valquiries, els nans i elfs, les Nones (Urðr, el que ha succeït, Verðandi, el que està succeint, i Skuld, el que succeirà) i les Bèsties.

La mitologia nòrdica o escandinava comprèn la religió, creences i llegendes dels pobles escandinaus.

Al folklore escandinau, aquestes creences van durar molt temps, i en algunes àrees rurals algunes tradicions han estat mantingudes fins avui dia. Altres han estat recentment reviscudes o reinventades. La mitologia també ha estat font d'inspiració per a la literatura o el cinema.

A la mitologia nòrdica el món està representat com un disc pla. El disc està situat a les branques de l'arbre del món Yggdrasil, que sosté els nou mons. A l'arbre hi habitaven diverses criatures, com un drac anomenat Nidhogg que mossegava les arrels per fer caure el Yggdrasil (per aconseguir l'arribada del Ragnarök), una àguila que viu a la branca més alta, i des d'allà vigila els nou mons. Aquesta àguila té un falcó anomenat Veðrfölnir al mig de les celles, que vigila els moviments de l'àliga. A més hi ha un esquirol anomenat Ratatösk que corre de les arrels a la copa portant notícies falses del drac a l'àliga, i viceversa, sembrant la discòrdia entre ells. Asgard, la regió alta del cel, (as- indica As/Aesir,gard és assentament o residència), on vivien els déus, estava localitzat al centre del disc, i s'hi podia arribar caminant per l'arc de Sant Martí (el pont Bifrost, guardat per Heimdall, que estava proveït d'una gran banya amb què avisava cada vegada que un Aesir (déu del panteó de la mitologia nòrdica) o un Vanir el creuava). Els gegants vivien en un lloc anomenat Jotunheim.

Una freda i fosca contrada anomenada Niflheim era regida per Hela, filla de Loki. D'acord amb l' Edda prosaica, aquest era l'últim lloc de residència de la majoria dels morts. Estava situat en algun lloc al sud de l'ardent regne de Múspellsheimr, llar dels gegants de foc.

Entre d'altres regnes que componen aquesta cosmologia es destaquen Alheim, llar dels elfs de la llum (ljósálfar),Svartálfaheim, llar dels elfs foscos. Enmig d'Asgard i Niflheim es trobava Midgard, la regió sota el cel, el món habitat pels humans.

Els déus germànics i els temes més importants de la mitologia nòrdica han deixat vestigis tant en el vocabulari modern com en la cultura.

Dies de la setmana

Català	Espanyol	Anglès	Alemany	Suec	Noruec	Danès	Origen
Dilluns	Lunes	Monday	Montag	Måndag	Mandag	Mandag	Dia de la lluna
Dimarts	Martes	Tuesday	Dienstag	Tisdag	Tirsdag	Tirsdag	Dia de Tyr
Dimecres	Miércoles	Wednesday	Mittwoch	Onsdag	Onsdag	Onsdag	Dia d'Odín (Woden)
Dijous	Jueves	Thursday	Donnerstag	Torsdag	Torsdag	Torsdag	Dia de Thor
Divendres	Viernes	Friday	Freitag	Fredag	Fredag	Fredag	Dia de Frigg o Freya

Tolkien i El Senyor dels Anells

La novel·la de J. R. R. Tolkien, El Senyor dels Anells , rep una enorme influència dels mites europeus septentrionals, segons va admetre el mateix autor. A mesura que el treball es va popularitzar, elements del seu món de fantasia van anar entrant contínuament en la percepció popular del gènere fantàstic. En gairebé totes les novel·les modernes fantàstiques es poden trobar criatures nòrdiques com elfs, nans i gegants de gel. A més, Tolkien descriu els seus elfs similars als elfs de la mitologia nòrdica, i no com els dels contes populars, ja que es va inspirar en múltiples llegendes i llibres nòrdics, com Beowulf , la Saga Volsunga o L'anell del Nibelung . Alguns noms que apareixen en el llibre van ser trets de la mitologia nòrdica com és el cas del Mag Gandalf, prestat d'un nan de les Edda prosaica de Snorri Sturluson, fins i tot la trama d'aquesta novel·la transcorre en l'anomenada Terra Mitjana (Middle-earth), un nom clarament pres del Midgard mitològic.

Música

Richard Wagner i l'Anell del Nibelung

La mitologia nòrdica també ha influït a Richard Wagner que ha usat temes literaris per compondre el famós Der Ring des Nibelungen ("L'anell del Nibelung") un cicle de quatre òperes:

L'or del Rin (Das Rheingold)

La valquíria (Die Walküre)

Sigfrid (Siegfried)

El capvespre dels déus (Götterdämmerung)

La seva influència ha estat mundial. Molts fragments de l'òpera han estat utilitzats com a música d'acompanyament, per exemple, "La cavalcada de les Valquíries" ha estat popularitzada en nombrosos films com a Apocalypse Now.