La Serra de Tramuntana va ser declarada Patrimoni Mundial per la Unesco en la categoria de Paisatge Cultural.
És el reconeixement de la comunitat internacional a la
simbiosi entre l’acció del ser humà i la naturalesa, realitzada durant segles,
de la que ha resultat una monumental obra humana en la que es mesclen cultura,
tradicions, estètica, espiritualitat i identitat.
El paisatge cultural de la Serra és fruit de
l’intercanvi de coneixements entre cultures, amb petites obres realitzades amb
finalitat productiva, condicionades per les limitacions del medi i superades amb saviesa i l’ús intel·ligent dels
recursos, sense destruir la natura.
Situació
La Serra de Tramuntana vertebra el nord-oest de
Mallorca. S’estén al llarg d’uns 90 km, amb una amplada màxima de 15 km, sobre
el territori de 18 municipis —essent els majors Calvià, Pollença i Escorca—, la
qual cosa suposa gairebé un 30% del territori insular i més de 1.000 km2.
A les zones nucli hi viuen unes 8.000 persones, però
la població d’esmorteïment és de 40.000 habitants.
Diversos cims superen els 1.000 m d’altura, destacant
el Puig Major (1.443), el Puig de Massanella (1.348 m), la Serra d’Alfàbia
(1.069 m), es Teix (1.064) i es Galatzó (1.026 m).
Pedra en Sec
Una de les riqueses singulars de la Serra de
Tramuntana és l’obra de pedra en sec, tècnica constructiva utilitzada des de
temps immemorials que ha servit per ampliar zones de cultiu, millorar les
collites, evitar desastres i aprofitar l’aigua que, de manera irregular, rep
aquest territori.
Aquesta tècnica empra la pedra residual dels camps,
treballada sense cap mena d’argamassa o ciment, per a aixecar parets de
delimitació de parcel·les i propietats, camins de muntanya, sitges i barraques
de carboner, forns de calç i cases de neu, entre d’altres elements.
El màxim exponent el constitueixen els vessants de
marjades, procediment d’escalonament imprescindible per a habilitar nous espais
de conreu sense cap més recurs que la pedra del lloc.
Patrimoni Hidràulic
L’aprofitament de l’aigua, recurs escàs i preuat, ha
donat lloc a la Serra de Tramuntana a la construcció d’un complex sistema
d’enginyeria hídrica tradicional que permet captar i extreure l’aigua
subterrània o superficial, i conduir-la, distribuir-la i emmagatzemar-la.
Aquest sistema és el resultat constructiu d’una obra
en continu desenvolupament, modificada, ampliada i adaptada des del segle XIII
que ha funcionat en general fins ben entrat el segle XX, i en alguns casos
encara s’utilitza.
Una obra conformada per petites preses,
canalitzacions, síquies, safareigs i aljubs.
Torres de Defensa
Mallorca sofrí l’aïllament geogràfic durant segles, i
els freqüents atacs pirates provocaren el despoblament de la costa.
A la Serra de Tramuntana es localitzen nombroses
torres de vigilància i defensa, articulades al voltant d’un complex sistema de
senyals que servia per a alertar de l’arribada de naus enemigues o protegir-se
dels atacants.
Avui constitueixen excepcionals miradors sobre la mar
i el paisatge de la Serra, com la de Cala En Basset (Andratx), la Trinitat
(Valldemossa), la Pedrissa (Deià), la Torre Picada (Sóller), Na Seca (Escorca)
i Aubercutx (Pollença).
Castells Roquers
Després de la conquesta de Jaume I, les terres de la
Serra es repartiren entre el rei, els cavallers i l’Església, tot establint-se
noves formes d’organització territorial.
Per a defensar l’illa de possibles atacs àrabs, els
cristians establiren una xarxa de torres, talaies i castells. Castells roquers
establerts a punts clau de defensa ja existents en època romana, i que els
musulmans havien convertit en fortaleses.
Segles després, aquests castells serviren als
partidaris del rei Jaume III de Mallorca per a defensar-se de la invasió de
Pere IV d’Aragó, que suposà la reintegració del regne independent a la
confederació catalano-aragonesa.
Fauna
La fauna silvestre de la Serra de Tramuntana és rica
en endemismes, i està determinada per la doble insularitat que suposa la
presència d’aquesta regió muntanyosa —aïllada de la resta del territori— dins
d’una illa.
En tractar-se d’una de les zones menys afectades per l’activitat
humana recent, aquí han sobreviscut espècies molt amenaçades a altres parts de
Mallorca.
L’endemisme més característic, símbol de la fragilitat
dels ecosistemes, és el ferreret, minúscul amfibi que només vius en
acumulacions temporals d’aigua dels canons càrstics.
Flora
L’aïllament està associat a l’aparició de formes de
vida úniques al món, per la qual cosa la Serra de Tramuntana —illa dins d’una
illa— destaca per una important flora endèmica i plantes singulars, essencials
en la configuració de diverses comunitats vegetals.
De fet, la Serra conserva 65 dels 97 endemismes
descrits a l’arxipèlag balear, i 65 de les 68 plantes endèmiques de Mallorca.
L’alzinar, antic bosc autòcton, té en aquesta zona els
seus principals reductes, i és l’únic refugi d’arbres propis de climes freds,
com ara el teix.
