En
muntanyisme, un tresmil és un cim que assoleix una altura mínima de
3.000 metres sobre el nivell de la mar, però que no arriba als
4.000. El terme se sol aplicar gairebé exclusivament als cims dels Pirineus i
de Sierra Nevada, ja que a aquestes serralades no hi ha cap cim que arribi als
4.000 metres i, per tant, els tresmils en són els cims més alts.
De
totes maneres, no per ser els més alts han de ser més bells o més
difícils, simplement són més alts i això comporta que les seves
característiques siguin diferents: neu, gel, glaceres, etc ...
A
part de l'altitud, cal decidir si comptar només els cims principals, de manera
que si molt a prop d'un tresmil n'hi ha un altre de secundari, aquest darrer no
es té en compte. El problema és també definir què és un "cim
secundari".
Juan
Buyse i els seus col•laboradors, en el seu llibre Los tresmiles del Pirineo,
van establir una prominència mínima per als Pirineus de 10
metres per a fer aquesta distinció; en canvi, als quatremils dels
Alps se sol utilitzar una prominència mínima de 30 m.
Cal
tenir en compte també la determinació de l'altitud dels cims, ja que, sovint,
hi ha diferències considerables en l'altitud d'un cim segons les fonts
topogràfiques, i fins i tot en mapes diferents d'una mateixa font, de manera
que un cim determinat pot ser un tresmil segons uns mapes i no ser-ho segons
d'altres. D'altra banda, noms diferents del mateix pic segons la font
compliquen encara més el tema.
Atesa
la disparitat de criteris, un butlletí de la Unió Excursionista de Catalunya
(UEC) de l'any 1935 incloïa solament 39 tresmils al Pirineu,
i se n'han realitzat llistes, amb un nombre de tresmils molt variable, que han
anat apareixent als butlletins de nombroses entitats excursionistes i revistes
del ram.
La
llista confeccionada finalment per l'equip de Buyse, amb 212 cims (129 de
principals i 83 de secundaris), fou reconeguda el 1995 per la Unió
Internacional d'Associacions d'Alpinisme (UIAA) i acceptada per molts
muntanyencs del Pirineu.
Aquesta
relació es considera, doncs, la llista oficial de tresmils del Pirineu, encara
que no tothom la reconeix per no trobar adients els criteris seguits.
Posteriorment
s'ha reivindicat un 213è cim, la Torre Cordier, de 3.050 m, al massís de la
Maladeta, a Benasc, Ribagorça, proposat el 2004 pel català Tòfol Tobal, del
Centre Excursionista de Catalunya (CEC), i cartografiat per primer cop el maig
de 2005.
Tots
els tresmils pirinencs es troben a la part central de la serralada; el pic més
occidental es el Frondella Occidental (3.004 m), a Sallent de Gállego, Osca, i
el més oriental, el Montcalm (3.078 m), a l'Arieja, França, molt proper a la
Pica d'Estats, separats tots dos per uns 140 km.
Alguns
dels tresmils pirinencs més coneguts són l'Aneto ( 3.404 m ) (el més alt dels
Pirineus), la Pica d'Estats ( 3.144 m ) ( el més alt de Catalunya ) , el Mont
Perdut, o el Vinyemale
Diversos muntanyencs han realitzat l'ascensió als 212
cims.
El 2008, la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) va decidir
constituir en el seu web un registre de membres d'entitats federades que haguessin
completat l'ascensió de tots els tresmils de la serralada pirinenca.
La
passió per pujar 3000's arrenca des del principi del pirineisme, ja que els
muntanyencs d'aquella època es van obstinar en assolir el cim més alt del
Pirineu, que era, per descomptat, un 3000.
Antigament es creia
que el pic més alt d'Europa era el Canigó, els primers
pirineistes van otorgar inicialment el guardó del Pic més Alt dels Pirineus al
Mont Perdut, per després passar-lo a la Maladeta fins que al final va recaure
en el seu veritable amo ... l'Aneto.
Els
3000 s són un símbol, una referència, un punt on mirar quan anem a pujar a
altres cims i, només per això val la pena visitar-los.
Pel que fa al Pirineu Català, els cims
que superen els 3000 metres són:
Pica d'Estats Pallars Sobirà, Arieja 3.143,5
m
Pic Verdaguer Pallars Sobirà, Arieja 3.129,4
m
Punta Gabarró Pallars Sobirà, Arieja 3.114,6
m
Pic de Sotllo Pallars Sobirà, Arieja 3.072,8
m
Comaloforno Alta
Ribagorça 3.029,2
m
Besiberri Sud Alta Ribagorça 3.023,4 m
Punta Alta de Comalesbienes Alta Ribagorça 3.014,0 m
Tuc de Molières Vall d'Aran, Ribagorça 3.010,1 m
Besiberri Nord Alta Ribagorça, La Vall d'Aran 3.008,3 m
Rodó de Canalbona Pallars Sobirà, Arieja 3.004,3 m
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Bonviure sempre intenta crear un clima de relacions favorable, per això et demanem que no publiquis cap comentari que pugui ser ofensiu.
Gràcies!