27 d’agost del 2013

Els 3000's del Pirineu



En muntanyisme, un tresmil és un cim que assoleix una altura mínima de 3.000 metres sobre el nivell de la mar, però que no arriba als 4.000. El terme se sol aplicar gairebé exclusivament als cims dels Pirineus i de Sierra Nevada, ja que a aquestes serralades no hi ha cap cim que arribi als 4.000 metres i, per tant, els tresmils en són els cims més alts.

De totes maneres, no per ser els més alts han de ser més bells o més difícils, simplement són més alts i això comporta que les seves característiques siguin diferents: neu, gel, glaceres, etc ...

A part de l'altitud, cal decidir si comptar només els cims principals, de manera que si molt a prop d'un tresmil n'hi ha un altre de secundari, aquest darrer no es té en compte. El problema és també definir què és un "cim secundari".

Juan Buyse i els seus col•laboradors, en el seu llibre Los tresmiles del Pirineo, van establir una prominència mínima per als Pirineus de 10 metres per a fer aquesta distinció; en canvi, als quatremils dels Alps se sol utilitzar una prominència mínima de 30 m.

Cal tenir en compte també la determinació de l'altitud dels cims, ja que, sovint, hi ha diferències considerables en l'altitud d'un cim segons les fonts topogràfiques, i fins i tot en mapes diferents d'una mateixa font, de manera que un cim determinat pot ser un tresmil segons uns mapes i no ser-ho segons d'altres. D'altra banda, noms diferents del mateix pic segons la font compliquen encara més el tema.

Atesa la disparitat de criteris, un butlletí de la Unió Excursionista de Catalunya (UEC) de l'any 1935 incloïa solament 39 tresmils al Pirineu, i se n'han realitzat llistes, amb un nombre de tresmils molt variable, que han anat apareixent als butlletins de nombroses entitats excursionistes i revistes del ram.

La llista confeccionada finalment per l'equip de Buyse, amb 212 cims (129 de principals i 83 de secundaris), fou reconeguda el 1995 per la Unió Internacional d'Associacions d'Alpinisme (UIAA) i acceptada per molts muntanyencs del Pirineu.

Aquesta relació es considera, doncs, la llista oficial de tresmils del Pirineu, encara que no tothom la reconeix per no trobar adients els criteris seguits.

Posteriorment s'ha reivindicat un 213è cim, la Torre Cordier, de 3.050 m, al massís de la Maladeta, a Benasc, Ribagorça, proposat el 2004 pel català Tòfol Tobal, del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), i cartografiat per primer cop el maig de 2005.

Tots els tresmils pirinencs es troben a la part central de la serralada; el pic més occidental es el Frondella Occidental (3.004 m), a Sallent de Gállego, Osca, i el més oriental, el Montcalm (3.078 m), a l'Arieja, França, molt proper a la Pica d'Estats, separats tots dos per uns 140 km.

Alguns dels tresmils pirinencs més coneguts són l'Aneto ( 3.404 m ) (el més alt dels Pirineus), la Pica d'Estats ( 3.144 m ) ( el més alt de Catalunya ) , el Mont Perdut, o el Vinyemale

Diversos muntanyencs han realitzat l'ascensió als 212 cims. El 2008, la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) va decidir constituir en el seu web un registre de membres d'entitats federades que haguessin completat l'ascensió de tots els tresmils de la serralada pirinenca.

La passió per pujar 3000's arrenca des del principi del pirineisme, ja que els muntanyencs d'aquella època es van obstinar en assolir el cim més alt del Pirineu, que era, per descomptat, un 3000.

Antigament es creia  que el pic més alt d'Europa era el Canigó, els primers pirineistes van otorgar inicialment el guardó del Pic més Alt dels Pirineus al Mont Perdut, per després passar-lo a la Maladeta fins que al final va recaure en el seu veritable amo ... l'Aneto.

Els 3000 s són un símbol, una referència, un punt on mirar quan anem a pujar a altres cims i, només per això val la pena visitar-los.

Pel que fa al Pirineu Català, els cims que superen els 3000 metres són:

Pica d'Estats                           Pallars Sobirà, Arieja                3.143,5 m

Pic Verdaguer                          Pallars Sobirà, Arieja                3.129,4 m

Punta Gabarró                          Pallars Sobirà, Arieja                3.114,6 m

Pic de Sotllo                            Pallars Sobirà, Arieja                3.072,8 m

Comaloforno                            Alta Ribagorça                          3.029,2 m

Besiberri Sud                           Alta Ribagorça                          3.023,4 m

Punta Alta de Comalesbienes   Alta Ribagorça                          3.014,0 m

Tuc de Molières                        Vall d'Aran, Ribagorça              3.010,1 m

Besiberri Nord                          Alta Ribagorça, La Vall d'Aran   3.008,3 m

Rodó de Canalbona                 Pallars Sobirà, Arieja                3.004,3 m

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Bonviure sempre intenta crear un clima de relacions favorable, per això et demanem que no publiquis cap comentari que pugui ser ofensiu.

Gràcies!