19 de juny de 2013

Una volta per Turquia


 Si volem fer un resum de què es Turquia, es difícil definir aquesta terra entre dos móns: Àsia i Europa. Els qui hem tingut la sort d’anar-hi alguna vegada podem recordar inequívocament aquest sabor oriental, aquest aroma a espècia i a perfum, aquesta sensació que et dóna ser conscient d'estar a la porta que comunica Orient amb Occident, amb tot el que això implica en aquests temps ... Turquia és també un país en vies de despertar de la seva letargia, a la cruïlla, que es debat entre aquests dos móns en constant pugna per un equilibri ... Tot això -i molt més- forma part del que és Turquia.  Sense oblidar que el que descobrirem serà la calma d’uns paisatges inigualables.
Us expliquem algunes de les raons del perquè estimem tant a Turquia. 

El Bòsfor:
La seva brisa, ferris, gavines, ponts i mansions en les riberes ... Hi ha fins i tot una cançó escrita únicament pel Bòsfor. La ciutat dividida pel mar o un mar que té una ciutat als costats. Amb les seves roses, els seus arbres de l'amor i els seus amants, el Bòsfor és la part més màgica de Turquia, la coneixerem en el nostre viatge.


El Cafè Turc: Türk Kahvesi i El Raki (Anis Turc):
Diuen el turcs que les esperances i els somnis de les nostres vides estan ocults en el fons d'una tassa de cafè, esperant a ser llegits per un endeví. L'amor i els diners apareixeran també després de beure una tassa de cafè turc. En realitat, si bé se l'anomena cafè turc, se sap però que va venir originalment de Iemen. Primer es va fer popular a causa del seu efecte estimulant i va arribar a Istanbul cap a l'any 1550. La raó per la qual se l'anomena cafè turc és pel mètode que fan servir els turcs per fer el cafè. Els pòsits del cafè es queden en el fons de la tassa, i després d'això arriba la sessió de lectura de la fortuna. ¿No serà aquesta l'autèntica raó que fa al cafè turc tan únic i adorat, almenys per als turcs?
El Rakı és tant la beguda alcohòlica tradicional com nacional de Turquia, similar al Ouzo grec. El Raki és tractat en les taules de menjador de la mateixa manera que els convidats VIP. El color blanc del Raki en ser barrejat amb aigua complementa les estovalles de lli blanc. Una multicolor selecció d'aperitius o petits plats, el meze, és servida amb el Raki. Un cop tot a punt, és tota una bellesa en si mateix.

Els Banys Turcs: (Türk Hamamları)
Millor classificar els banys turcs en dos tipus: banys d'homes, i de dones ... Els banys de dones són un misteriós lloc on durant el regnat otomà les joves eren protegides dels mals d'ull mitjançant nombrosos rituals. Els banys d'homes són una altra història. En els banys els massatgistes, els tellak en turc, governen el lloc. Encara que en l'actualitat s'ofereix als turistes sessions "light", els banys turcs van ser la llar de converses sobre l'amor, la paciència, els secrets i les bromes durant segles. Però també la llar d'intrigues, rumors i ambicions.
Les Muntanyes del Mar Negre: (Karadeniz)
Una vista increïblement bella, aire net i gent càlida ... Tot això a les muntanyes del Mar Negre, elements indispensables de la regió ... Tan aviat com el temps es torna calorós, la gent del Mar Negre deixa les ribes del mar i es trasllada a les muntanyes ... Resulta excitant contemplar la ciutat sota al lluny, sobre les altures, per sobre dels núvols. La pluja, la boira i els núvols els van molt bé a les muntanyes del Mar Negre. Les més famoses són: Çambaşı a la ciutat d'Ordu, Sis Dónağı a Giresun, Uzungöl a Trabzon, Ayder a Rize i Kafkasör a Artvin.
El Kebap: El shish kebab i el raki ... Els turistes que visiten Turquia parlen sobre ambdós durant anys. No obstant això, centenars de varietats de kebabs són conegudes i servides a Turquia. Gairebé tots els restaurants s'han tornat experts en els assumptes del kebab. Així que tenim centenars de restaurants llestos per servir Adana kebab, Urfa kebab, Antep kebab, Kilis kebab, etc.
Mevlana Celaleddin-i Rumi: El següent poema del  místic i pensador, Mevlana Celaleddin Rumi, ho diu tot: A la generositat i en ajudar a altres sé com el riu. A la compassió i la gràcia sé com el sol. En amagar els defectes dels altres sé com la nit. En l'enuig i la fúria sé com el mort. A la modèstia i la humilitat sé com la terra. A la tolerància sé com el mar. Existeix com ets o sé com aparentes. La UNESCO va anunciar l'any de 2007 com l'Any de Rumi.

Capadòcia, una terra estranya plena de formes insòlites que portaran la nostra imaginació a somiar amb un món màgic, estrany, de personatges que creen cases dins les pedres de les muntanyes, d’aires que transformen les pedres en xemeneies. La regió compta amb varies ciutats subterrànies, gran part de les quals varen ser utilitzades pels primers cristians per amagar-se dels romans. Es diu que els pares capadocis del segle IV varen ser els fonaments de la filosofia cristiana.
Un dels punts forts d’aquest viatge són els nostres dies als Monts Taurus. Aladağlar és el nom donat al massís situat en el centre de la serralada del Taure.
La Serralada del Taure, és una cadena muntanyenca situada en el sud de Turquia formant un arc que transcorre paral·lel al mar Mediterrani, constituint el límit sud de l'altiplà d’Anatòlia, des de la qual el riu Èufrates descendeix cap a Síria. La roca calcària s'ha erosionat i ha formant paisatges càrstics de cascades, rius subterranis i les majors cavernes d'Àsia. El seu cim principal assoleix els 3756 metres d'altitud.
Caminarem per una topografia fascinant: llacs d'alta muntanya, boscos i prats alpins, campaments nòmades, gorges i el que més ens agrada, la llegendària hospitalitat que demostren les seves gents.


Bibliografia extreta, en gran part, de  l’article publicat per Pablo Gómez Solis a http://www.haciaoriente.blogspot.com/, a la seva vegada extreta de l’article publicat el 31 de març de 2007 al diari Turkish Daily News: "50 raons de per què estimem tant a Turquia" (Türkiye'yi sevmek için 50 neden - Publicat al diari turc Hürriyet).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Bonviure sempre intenta crear un clima de relacions favorable, per això et demanem que no publiquis cap comentari que pugui ser ofensiu.

Gràcies!